És l'hora de dir adeu.

Com tots sabem, les coses que comencen, tard o aviat acaben per finalitzar, i ha arribat la hora d'acomiadar-se d'aquest blog. Dir que m'ha semblat molt interessant la producció i el desenvolupament d'aquest, he aprés molt i m'he divertit molt fent la feina ja que la majoria de coses han sigut de pràctiques i no ha sigut tot teoria i per tant ha sigut més lúdic.

Potser alguna vegada tornaré i actualitzaré el meu blog, però de moment em vull acomiadar amb una imatge de Joan Turu extreta del lloc web: http://blocs.xtec.cat/recursosee/2013/11/30/un-canvi-dimatge-de-la-ma-de-lartista-joan-turu/

Treballem amb presentacions.

A la sessió d'avui hem parlat sobre tres pàgines web que he trobat molt interessants. La primera ha estat Glogster, també hem parlat sobre Padlet i finalment sobre Wordle.

Primer parlaré sobre Glogster. Es tracta d'un pòster digital interactiu, el qual serveix com a suport de produccions orals, escrites o audiovisuals dels alumnes. En aquesta pàgina es treballa mitjançant projectes, a partir d'una metodologia activa. Els pòsters que es facin, una vegada finalitzats es poden veure en línea i també incrustar en una pàgina com per exemple en la wiki o en el blog.
Al glogster els alumnes tindran l'oportunitat d'aprendre amb facilitat a insertar textos, enllaços, imatges o vídeos, tant des de l'ordinador com d'Internet.
Padlet serveix per poder crear murs i presentacions virtuals. 

Wordle es tracta d'una aplicació que serveix per generar "núvols de paraules" de qualsevol text que es proporcioni. Els núvols donen més importància a les paraules que apareixen més vegades a la font.
Núvol de paraules - serveix per a que a primer cop d'ull tu sapiguis de què anirà el tema, ens mostra la freqüència de les paraules, com més gran és la freqüència, més gran és la paraula. - Wordle.
Per posar la imatge del Wordle haurem de fer simplement una captura de pantalla.

Un mapa conceptual està ple de normes. Els conceptes mai es poden repetir, sempre hi han d'haver connectors.

Les quatre metàfores de Charles Crook.

Les quatre metàfores de Charles Crook serveixen principalment per poder explicar com gràcies a la tecnologia podem ensenyar segons com la utilitzem.

A continuació us parlaré sobre les quatre metàfores:


- Metàfora tutorial: És aquella on l'ordinador és el tutor. L'ordinador és l'encarregat de tutoritzar a l'alumne en el seu procés d'aprenentatge. Relació entre alumne i professor:

Iniciació (docent) - Resposta (alumne) - Avaluació (professor)

Relació entre alumne i l'ordinador:

Iniciació (ordinador) - Resposta (alumne) - Avaluació (ordinador)

Un bon exemple d'aquesta metàfora és la pàgina web Jclic.


- Metàfora de la construcció: És aquella on l'ordinador és igual a l'alumne, i que té un ús totalment educatiu de l'avaluació que es centra solament en l'alumnat. En aquest cas qui té el control és l'alumne, i no pas l'ordinador com a la metàfora tutorial. El professor quedaria al marge, encara que pot participar en l'aprenentatge del nen per fer-lo reflexionar amb preguntes.

Un bon exemple d'aquesta metàfora és Scratch.


- Metàfora de laboratori: És aquella on l'ordinador és un simulador, permet un aprenentatge a partir de la pròpia descoberta dels nens. Les simulacions permeten poder reflexionar.

Un bon exemple d'aquesta metàfora és Crayonphysics.


- Metàfora de la caixa d'eines: És aquella on l'ordinador és igual a una eina per a poder treballar. L'ordinador s'encarrega d'amplificar l'experiència a l'hora d'escriure, de dibuixar o bé de classificar.

Un bon exemple d'aquesta metàfora és Gimp.

Treballem amb el Word.

Carla Martos Medina

GTIC, Sessió de Dilluns 2 de Desembre 2013

Treballem les citacions i les possibilitats del Word.

Servei d'Informàtica FB

Dilluns 2 de Desembre, 2013

[Insertar, Portada, Conservador.                                                També Insertar, Pie de página, Conservador.] També hem aprés a citar amb el google drive.

Eines per fer citacions al Microsoft Word.

1         Contingut   

2       Introducció. 1

3       Sobre el bon mestre. 2

4       Els nostres alumnes amb TDHA.. 3

4.1         Problemàtica del ...

4.2         Com detectar el TDHA.. 3

4.3         Com atendre els alumnes amb TDHA.. 3

5       Referències. 3

[Referencias, Tabla de contenido, Tabla automàtica]

2         Introducció

Quan estem preparant un discurs hem de fer-nos les 4 preguntes bàsiques que són: Per què? Qui, què i com? (Rubio & Puigpelat, 2010)

3         Sobre el bon mestre

En el llibre “Va de mestres” d’en Jaume Cela (2004), trobem moltes recomanacions de com ha de ser un bon mestre.

Per això hi ha molt d’interès en el guió. L’autor ens diu: “Cal planificar amb antelació l’ordre” (Rubio & Puigpelat, 2010, pág. 24)

-      La primera manera és posar els autors i l’any.

-      La segona només l’any.

-      La tercera és quan ja és una cita literal, citació d’una pàgina Web.

[Si cliquem a la tecla Ctrl + Intro baixarem directament a un altre full nou.

Ctrl + Inicio per anar a dalt de tot i Ctrl + Clic per anar directament allà on vulguem.]

4         Els nostres alumnes amb TDHA

En la Web de la fundació, entitat dedicada a l’estudi i tractament del TDHA trobem una bona definició d’aquest trastorn. Aquesta és: “El trastorn per dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH), és un trastorn que s'inicia en la infància i es caracteritza per dificultats per mantenir l'atenció, hiperactivitat o excés de moviment i impulsivitat o dificultats en el control dels impulsos.” (Fundació Adana, 2009, pág. 1)

4.1      Problemàtica del jajajajad

Jdfhkrfjwb

Fgkhrl

jhfke

4.2      Com detectar el TDHA

4.3      Com atendre els alumnes amb TDHA

(Inicio, Pegar, i clicar a la imatge de la A per enganxar només el text. Posem autor coorporativo quan no sabem el nom dels autors.

-       

5         Referències

Cela, J., & Palou, J. (2004). Va de mestres. Carta als mestres que comencen. Barcelona: Assosiació de Mestres Rosa Sensat.

Fundació Adana. (2009). Web de la Fundació Adana. Recuperado el 02 de 12 de 2013, de TDHA. Definició i tipus: http://www.fundacionadana.org/ca/Definicio

Rubio, J., & Puigpelat, F. (2010). Com parlar bé en públic. Barcelona: Labutxaca.

 

Per citar (Això segueix la normativa APA -> Anem a Referencias al Word, Estilo APA, 5ª ed, o bé ISO 690 – Primer elemento y fecha o bé ISO 690 – Referencia numérica, i insertar cita i agregar nueva fuente, i després anem a Bibliografia i cliquem a trabajos citados.) (En insertar cita, per posar els noms hem de clicar a Editar, i posar primer el cognom i després el nom, i donar a Agregar. Quan apareix la nostra nova cita la podem editar i clicant a la dreta podrem escollir si posar el títol, l’autor o la data o suprimir algun d’ells, i també podrem posar la pàgina de la nostra cita.)

La taxonomia de Bloom per a l'era Digital.

He tingut problemes amb el lloc web Scribd, la pàgina no es traduia i em deia que havia de pagar i per tant he estat mirant al meu llistat de blogs i he escollit el que ha fet la meva companya Mari Carmen Muñoz i he fet una captura de la seva pàgina d'Scribd, i una altra de la meva companya Marta. 

El canal RSS.

El RSS s'utilitza per a poder publicar continguts actualitzats, com per exemple altres blogs, llocs de notícies o podcasts. A partir d'aquest es pot compartir la informació i usar aquesta en altres llocs web o programes.

A partir d'un gadget que trobem al nostre llistat dins de la pestanya "Disseny", després haurem de clicar a la pestanya "Anyadir un nou gadget", i clicarem el que ens dóna la possibilitat de fer un llistat dels blogs que visitem.


A continuació deixo una captura de pantalla de com tinc aquest gadget.

La taxonomia de Bloom.

Avui parlaré sobre la taxonomia de Bloom, que serveix per a que poguem identificar les habilitats cognitives que treballem a l'hora de realitzar una tasca determinada. Aquesta la podem trobar en forma de piràmide, on a la part més alta apareixen les activitats més avançades i a la part més baixa les considerades activitats més bàsiques.





Extreta de: http://tisglac3.wikispaces.com/

Cap al 2008, aquesta piràmide va ser revisada i va passar a anomenar-se, "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". Com es pot veure a la fotografia anterior, van complementar cada categoria amb verbs i eines que formen el món digital que possibiliten el desenvolupament d'habilitats.

Finalment posaré una fotografia sobre totes aquestes habilitats, les quals hem estat treballant al llarg de tot el semestre amb més detall.

Imatge extreta de: cestay.wordpress.com

Les quatre metàfores a Scribd.

A continuació us penjaré la meva taula sobre les quatre metàfores de Charles Crook i alguns exemples d'aquesta, que els he extret a partir de la pàgina Scribd.

Scribd es tracta d'un lloc web en el qual es poden compartir una sèrie de documents dins de la xarxa, el qual permet als usuaris poder publicar documents de diversos formats i ficar-los en una pàgina web.  

L'ordinador com a tutor: 
 - Jclic
 - Edu 365
 - Petita xarxa

L'ordinador com un alumne:
 - Scratch
 - Robomind


L'ordinador com un simulador:

 - Crayonphysics

 - BBC

L'ordinador com a eina:

 - Gimp

 - Scribd

Una visita a l'auditori.

Fa un temps a l'assignatura de música vam anar a l'auditori a veure una obra, aquesta era la meva primera vegada així que realment estava bastant nerviosa, no sabia com seria tot allò. L'obra era la Tità de Mahler.

L'orquestra estava formada per un munt d'instruments i la gran majoria de corda, també hi havia una solista que tocava el violí i finalment el director que realment va fer la seva feina de manera excepcional.

La primera part de l'obra va ser molt bona, va captar tota la meva atenció però realment la part que més em va agradar va ser la segona ja que es podien escoltar tots els instruments d'una forma mol fina i clara. A la primera part, la solista Isabelle Faust va destacar de manera sorprenent, em va fer gràcia la forma amb la que tocava el violí ja que els seus moviments eren molt marcats.

Tant a la primera com a la segona part quan van acabar, els aplaudiments van ser molt seguits durant una bona estona, em vaig adonar que mirant als meus companys que van venir amb mi, ens miràvem estranyats d'aplaudir durant tanta estona, però realment es van guanyar els aplaudiments. Al fulletó que ens van donar després de la primera part vaig poder veure que el director estava des del 2010 i que aquesta era la primera vegada que Isabelle Faust tocava en aquesta obra, i no sé això em va fer sentir especial ja que la vaig poder escoltar en el seu primer concert amb aquesta companyia.
L'obra va finalitzar i novament els aplaudiments van estallar de sobte, potser és cert que l'obra se'm va fer una mica llarga però la vaig poder disfrutar, no sé si tornaria a repetir però puc dir que em va agradar. De fet jo ja fa anys vaig anar a veure l'obra de la flauta màgica i aquesta em va encantar, l'harmonia que creaven els instruments era màgica.

En realitat crec que tornaré a repetir i aniré de nou a un concert en directe d'una orquestra simfònica, i també dir que l'OBC ha fet un gran treball, ja que aquesta feina comporta un gran esforç i també una bona memòria perquè les cançons són bastant llargues i les notes no són gens fàcils.

Imatge extreta del 

blog julianen.blogspot.com