A la pasada classe de COED vam continuar recitant els nostres poemes, i en el blog he volgut penjar el que vaig dir jo ja que em va agradar molt i m'agradaria poder-ho compartir amb tots.
LA MEVA ESCOLA
El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l'escola
a aprendre de llegir.
Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.
Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles
i escric d'allò més bé.
M'agrada tant l'escola
que no ho puc explicar;
a l'hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.
Àngels Garriga
La meva escola.
jueves, 26 de diciembre de 2013
Tercera part "Va de mestres".
El llibre arriba al seu final i sincerament estic ben contenta d'haver-lo pogut llegir ja que m'ha inspirat moltíssim, m'ha fet aprendre coses noves i millorar els coneixements que tenia sobre altres coses.
La 3ª part d'aquest llibre m'ha encantat, simplement penso que ha estat un gran plaer haver pogut rebre nous coneixements i punts de vista de les experiències dels autors del llibre, o bé que a partir de certes informacions que jo ja sabia ara les he pogut desenvolupar. En tot moment, m'he sentit important, ja que sentia com el llibre semblés que s'adreçava a mi, em feia sentir com una futura mestra i això m'ha fet reflexionar molt, he après molt i he gaudit molt llegint el llibre.
Hem de tenir clar que si no som capaços de transmetre a l'alumne una confiança i una seguretat, no podrem crear un vincle amb l'infant i per tant no serà el mateix, ja que un dels principals punts del bon mestre és saber crear vincles amb els nens. Un altre punt important, que sempre hem estat parlant a classe, és el fet d'educar als nens amb la falda. És a dir, tenir cura dels nens i tractar-los amb respecte i afecte, destacant la frase que vam comentar l'altre dia a classe: "...la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn."
Primerament hem de tenir clar que la nostra feina ha de ser sempre vocacional, no pas una obligació. També hem de fer que el nen tingui interès pel món i pel seu futur. L'escola instrueix, però també s'encarrega d'educar, ja que els nens són el futur de la nostra societat. Hem de crear persones autònomes i amb uns principis bàsics. L'escola ha de ser diversa, hi ha d'haver molta varietat, ja que així els nens podran aprendre els uns dels altres gràcies a les diferents cultures, i finalment els nens el que bàsicament necessiten és jugar. Hem pogut arribar a la conclusió de què els nens aprenen més i millor si ho fan a partir del joc, i molt més si aquest és lliure i deixa que el nen desenvolupi els seus coneixements per ell sol, no pas per ordres dels mestres.
Quan siguem mestres ens haurem de prendre les coses amb calma, haurem de viure el present sabent que encara que el futur estigui a les nostres mans, la nostra principal tasca és la d'educar i sempre acompanyar a l'infant. Un bon mestre ha d'acompanyar al nen i procurar que aquest no tingui inseguretats ni pors, ja que ha de saber posar-se en la seva pell i fer d'un món desconegut un trajecte fàcil de fer, en el qual el nen ha de saber que no està sol i que per tant no ha de tenir por d'aquest nou món.
Està ben clar que el nostre futur són unes tecnologies ven desenvolupades, per tant hem d'iniciar ben aviat als nens en aquestes noves tecnologies, i fer que gaudeixin d'elles, encara que no en excés, ja que dubto que sigui del tot positiu.
En el llibre ens explica que hem de fer tres coses principals com a mestres, la primera és mirar si quan els nens arriben a l'escola porten tots l'esmorzar i la roba necessària, la segona és saber intuir si necessiten un petó o una abraçada, i l'última però no menys important, obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Si aconseguim aquestes tres, arribarem a ser mestres en qui poder confiar, i que per tant aquest serà un mestre recordat, ja que un mestre que dóna confiança als seus alumnes és el que serà el més important.
"El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."
Tant se val què ensenyem, l'èmfasi l'hem de posar en com ensenyem. També és cert que el nostre èxit pot dependre també de l'èxit dels altres. Com a mestres hem d'intentar trencar les barreres que hi ha per a què el nen aprengui. Hem de construir el nostre paradigma educatiu durant aquests quatre anys que ens queden al davant, que segur estaran plens de noves vivències.
També destacar que abans el sistema educatiu estava molt relacionat amb el sistema laboral, però que en l'actualitat això ha canviat molt.
Com tots ja sabem, educar vol dir acompanyar, inculcar valors als nens, deixar que el nen vagi descobrint sol i ajudar-lo en moments d'incerteses, creant així persones autònomes. Els nens aprenen més dels exemples que els hi donem que no pas dels que els hi demanem que facin. La nostra obligació com a bons mestres serà estimar a tots els nostres alumnes, i si no és així almenys ho haurem de fer veure.
Per finalitzar la meva reflexió, voldria destacar una frase del final del llibre. Ens recomanen que no hem d'actuar com a mestres les 24 hores del dia. Diuen que els mestres necessiten, de tant en tant, desprogramar-se. L'ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que podem decidir no actuar com a mestre durant aquestes 24 hores i totes les altres 24 hores que vinguin al darrere viurem com a mestres. Això vol dir que mirarem sempre amb una sensibilitat especial als infants i joves. L'important no és saber moltes coses sobre matemàtiques o sobre llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o de la llengua. Un gran mestre sabrà fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana, ensenyant només allò que és i fer-ho a partir de l'experiència.
Gràcies per les experiències que m'ha atorgat aquest llibre, estic molt contenta d'haver-ho llegit ja que ara tinc totalment clar que vull que el meu futur siguin els nens.
Imatge del gran Joan Turu.
La 3ª part d'aquest llibre m'ha encantat, simplement penso que ha estat un gran plaer haver pogut rebre nous coneixements i punts de vista de les experiències dels autors del llibre, o bé que a partir de certes informacions que jo ja sabia ara les he pogut desenvolupar. En tot moment, m'he sentit important, ja que sentia com el llibre semblés que s'adreçava a mi, em feia sentir com una futura mestra i això m'ha fet reflexionar molt, he après molt i he gaudit molt llegint el llibre.
Hem de tenir clar que si no som capaços de transmetre a l'alumne una confiança i una seguretat, no podrem crear un vincle amb l'infant i per tant no serà el mateix, ja que un dels principals punts del bon mestre és saber crear vincles amb els nens. Un altre punt important, que sempre hem estat parlant a classe, és el fet d'educar als nens amb la falda. És a dir, tenir cura dels nens i tractar-los amb respecte i afecte, destacant la frase que vam comentar l'altre dia a classe: "...la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn."
Primerament hem de tenir clar que la nostra feina ha de ser sempre vocacional, no pas una obligació. També hem de fer que el nen tingui interès pel món i pel seu futur. L'escola instrueix, però també s'encarrega d'educar, ja que els nens són el futur de la nostra societat. Hem de crear persones autònomes i amb uns principis bàsics. L'escola ha de ser diversa, hi ha d'haver molta varietat, ja que així els nens podran aprendre els uns dels altres gràcies a les diferents cultures, i finalment els nens el que bàsicament necessiten és jugar. Hem pogut arribar a la conclusió de què els nens aprenen més i millor si ho fan a partir del joc, i molt més si aquest és lliure i deixa que el nen desenvolupi els seus coneixements per ell sol, no pas per ordres dels mestres.
Quan siguem mestres ens haurem de prendre les coses amb calma, haurem de viure el present sabent que encara que el futur estigui a les nostres mans, la nostra principal tasca és la d'educar i sempre acompanyar a l'infant. Un bon mestre ha d'acompanyar al nen i procurar que aquest no tingui inseguretats ni pors, ja que ha de saber posar-se en la seva pell i fer d'un món desconegut un trajecte fàcil de fer, en el qual el nen ha de saber que no està sol i que per tant no ha de tenir por d'aquest nou món.
Està ben clar que el nostre futur són unes tecnologies ven desenvolupades, per tant hem d'iniciar ben aviat als nens en aquestes noves tecnologies, i fer que gaudeixin d'elles, encara que no en excés, ja que dubto que sigui del tot positiu.
En el llibre ens explica que hem de fer tres coses principals com a mestres, la primera és mirar si quan els nens arriben a l'escola porten tots l'esmorzar i la roba necessària, la segona és saber intuir si necessiten un petó o una abraçada, i l'última però no menys important, obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Si aconseguim aquestes tres, arribarem a ser mestres en qui poder confiar, i que per tant aquest serà un mestre recordat, ja que un mestre que dóna confiança als seus alumnes és el que serà el més important.
"El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."
Tant se val què ensenyem, l'èmfasi l'hem de posar en com ensenyem. També és cert que el nostre èxit pot dependre també de l'èxit dels altres. Com a mestres hem d'intentar trencar les barreres que hi ha per a què el nen aprengui. Hem de construir el nostre paradigma educatiu durant aquests quatre anys que ens queden al davant, que segur estaran plens de noves vivències.
També destacar que abans el sistema educatiu estava molt relacionat amb el sistema laboral, però que en l'actualitat això ha canviat molt.
Com tots ja sabem, educar vol dir acompanyar, inculcar valors als nens, deixar que el nen vagi descobrint sol i ajudar-lo en moments d'incerteses, creant així persones autònomes. Els nens aprenen més dels exemples que els hi donem que no pas dels que els hi demanem que facin. La nostra obligació com a bons mestres serà estimar a tots els nostres alumnes, i si no és així almenys ho haurem de fer veure.
Per finalitzar la meva reflexió, voldria destacar una frase del final del llibre. Ens recomanen que no hem d'actuar com a mestres les 24 hores del dia. Diuen que els mestres necessiten, de tant en tant, desprogramar-se. L'ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que podem decidir no actuar com a mestre durant aquestes 24 hores i totes les altres 24 hores que vinguin al darrere viurem com a mestres. Això vol dir que mirarem sempre amb una sensibilitat especial als infants i joves. L'important no és saber moltes coses sobre matemàtiques o sobre llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o de la llengua. Un gran mestre sabrà fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana, ensenyant només allò que és i fer-ho a partir de l'experiència.
Gràcies per les experiències que m'ha atorgat aquest llibre, estic molt contenta d'haver-ho llegit ja que ara tinc totalment clar que vull que el meu futur siguin els nens.
Imatge del gran Joan Turu.Segona part "Va de mestres".
La segona part d'aquest llibre comença així, i m'agradaria aclarir que sincerament és un llibre que m'està agradant molt i que sincerament està influint molt en les meves ganes de ser una futura mestra.
L'escola ha de ser aquell espai compartit, sense cap tipus de discriminació ni exclusions als nens, on es puguin assajar formes per a la convivència que siguin socialment útils i necessàries per a tothom. En la nostra actualitat molta gent pensa que l'escola és una institució que no educa, sinó que només instrueix i no és gens cert, ja que l'escola, i per tant els mestres, han de preocupar-se per educar a tots els nens de forma igualitària. Alhora s'hi han d'instruir una sèrie de valors que s'hauran d'inculcar als nens, que a la vegada aquests són socialment útils i ens permeten conviure i viure en millors condicions.
Educar és el fet d'obrir portes cap al futur, vol dir acompanyar a l'infant al llarg de tot el seu procés d'aprenentatge i vol dir ajudar-lo a aprendre tot allò què val la pena ser i saber. Destacant la frase del famós sociòleg Max Weber, "els valors no es poden demostrar, només es poden mostrar."
Les diferències que hi puguin haver entre un nen i un altre mai poden generar desigualtat, per aquest motiu cada vegada hi ha més i més integració dins de l'àmbit escolar i crec que aquest ha sigut un pas enorme en l'educació. La societat actual és molt canviant i realment crec que aquest ha sigut un gran desenvolupament, ja que dóna les mateixes oportunitats a tots els nens i això és una cosa increïble.
Dins de la meva escola on vaig fer les pràctiques a la nostra setmana reflexiva, i aprofitant que en un dels capítols parlen sobre les famílies i el tracte amb els mestres, he de dir que això també ho trobo genial. Vaig veure que el tracte era molt proper entre mestres i pares i allò em va fer sentir molt bé, eren com una gran família i això crec que és molt reconfortant. Allò permet potenciar el seu interès i les ganes d'interactuar, on apareixeran nous camins que hauran de seguir avançant tots junts.
M'agradaria ressaltar també la frase de Maria Montessori, "l'educador ha d'ensenyar poc i observar molt.", que va ser la primera dona italiana llicenciada en medicina.
Les persones arriben a ser tal com són gràcies a l'educació que reben, no només per les seves facultats innates. I per aquest motiu hem de tenir clara una cosa, mai hem de tirar la tovallola, mai ens hem de rendir si trobem que alguna situació ens supera, hem de lluitar per aconseguir el que realment volem encara que costi, perquè amb esforç i ganes, les coses s'acaben aconseguint.
La gent avui en dia pensa que la feina d'un mestre és només la d'ensenyar als fills però realment no és així, la nostra futura tasca com a docents és molt més que educar. Haurem d'inculcar valors positius als nens i apartar els que siguin negatius, també haurem de fer que amb el pas del temps siguin persones autònomes i capaces de governar-se a si mateixes, no pas de deixar que algú altre els governi.
L'escola sempre ha de ser com una casa, ha d'obrir les portes a tothom i fer que tots es sentin bé i segurs, per això és tan important el bon tracte amb les famílies de tots els nens.
La diversitat a vegades no està només a l'aula, sinó que també hi pot haver una gran diversitat en els equips docents, i com a tal, caldrà aprendre a treballar en conjunt amb tots. Treballar en equip és una gran lliçó d'humilitat, el fet d'ajudar-se mútuament i superar els problemes amb gent al costat és molt gratificant.
Un bon mestre ha de saber escoltar, tant a pares com als seus alumnes, veient el món com si els altres tinguessin la raó. I també ha de respectar a la persona que tingui davant o al costat. Els conflictes sempre ens ajuden a avançar, per això no és gens dolent que totes les coses que ens vagin sortint al camí siguin coses positives. L'espontaneïtat és sempre positiva, si alguna vegada ens trobem amb no saber què fer, el ser espontani ajudarà molt, ja que a vegades són molt millors les coses que surten sense quasi pensar-les que aquelles que estan molt planificades.
"Els equips docents necessiten viure la seva feina amb una gran dosi de felicitat, si la societat vol que la continuïn impulsant.", si la gent vol que aquesta feina sigui fructífera, els mestres hem de fer la nostra feina amb felicitat. Realment passa el mateix amb totes les feines, que per a què aquestes es desenvolupin de forma correcta, la gent que desempenyi el treball ha de fer-ho amb ganes i il·lusió. La humilitat sempre és molt bona, però també ho és l'autoestima, ja que aquesta sempre ha d'estar en grans nivells.
Per a què tot surti bé, ens cal alimentar el sentit de l'humor, fer que les classes siguin dinàmiques i que tant nens com grans es diverteixin, ja que això farà que el seu aprenentatge sigui més ràpid i millor. El bon humor, a més a més, està ben relacionat amb l'optimisme que és també una característica important que ha de tenir un mestre per a poder desenvolupar la seva tasca de forma correcta.
El joc lliure és l'activitat que defineix millor la infància, ja que és ben cert que els nens aprenen més jugant.
Cada dia és un canvi constant, un mestre ha de tenir passió per la seva feina perquè sense passió realment no arribaràs a cap lloc. Passió per educar, passió per la nostra futura feina de cada dia i passió per estimar als infants que tindrem. Hem de ser dialogants, hem de ser empàtics i saber-nos posar a la pell dels nens, a vegades també haurem de ser exigents, i també haurem de tenir molta paciència perquè a vegades segur que ens en farà falta una gran dosi. El mestre ha de ser un líder, ha de ser un exemple i algú que seguir per a tots els seus alumnes, s'ha de guanyar el seu respecte però a la vegada la seva confiança i la seva estima.
Sincerament aquest llibre m'està il·lusionant i motivant molt positivament en aquesta futura feina que dintre d'uns anys desempenyarem si tot va bé, realment ja pensava que era una feina molt especial però es que ara no hi tinc cap dubte que aquesta serà la meva feina, que l'agafaré amb moltes ganes i que estic segura que em farà ben feliç. Per finalitzar la meva reflexió voldria acabar amb una frase de Paulo Coelho.
"Un niño puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea."
L'escola ha de ser aquell espai compartit, sense cap tipus de discriminació ni exclusions als nens, on es puguin assajar formes per a la convivència que siguin socialment útils i necessàries per a tothom. En la nostra actualitat molta gent pensa que l'escola és una institució que no educa, sinó que només instrueix i no és gens cert, ja que l'escola, i per tant els mestres, han de preocupar-se per educar a tots els nens de forma igualitària. Alhora s'hi han d'instruir una sèrie de valors que s'hauran d'inculcar als nens, que a la vegada aquests són socialment útils i ens permeten conviure i viure en millors condicions.
Educar és el fet d'obrir portes cap al futur, vol dir acompanyar a l'infant al llarg de tot el seu procés d'aprenentatge i vol dir ajudar-lo a aprendre tot allò què val la pena ser i saber. Destacant la frase del famós sociòleg Max Weber, "els valors no es poden demostrar, només es poden mostrar."
Les diferències que hi puguin haver entre un nen i un altre mai poden generar desigualtat, per aquest motiu cada vegada hi ha més i més integració dins de l'àmbit escolar i crec que aquest ha sigut un pas enorme en l'educació. La societat actual és molt canviant i realment crec que aquest ha sigut un gran desenvolupament, ja que dóna les mateixes oportunitats a tots els nens i això és una cosa increïble.
Dins de la meva escola on vaig fer les pràctiques a la nostra setmana reflexiva, i aprofitant que en un dels capítols parlen sobre les famílies i el tracte amb els mestres, he de dir que això també ho trobo genial. Vaig veure que el tracte era molt proper entre mestres i pares i allò em va fer sentir molt bé, eren com una gran família i això crec que és molt reconfortant. Allò permet potenciar el seu interès i les ganes d'interactuar, on apareixeran nous camins que hauran de seguir avançant tots junts.
M'agradaria ressaltar també la frase de Maria Montessori, "l'educador ha d'ensenyar poc i observar molt.", que va ser la primera dona italiana llicenciada en medicina.
Les persones arriben a ser tal com són gràcies a l'educació que reben, no només per les seves facultats innates. I per aquest motiu hem de tenir clara una cosa, mai hem de tirar la tovallola, mai ens hem de rendir si trobem que alguna situació ens supera, hem de lluitar per aconseguir el que realment volem encara que costi, perquè amb esforç i ganes, les coses s'acaben aconseguint.
La gent avui en dia pensa que la feina d'un mestre és només la d'ensenyar als fills però realment no és així, la nostra futura tasca com a docents és molt més que educar. Haurem d'inculcar valors positius als nens i apartar els que siguin negatius, també haurem de fer que amb el pas del temps siguin persones autònomes i capaces de governar-se a si mateixes, no pas de deixar que algú altre els governi.
L'escola sempre ha de ser com una casa, ha d'obrir les portes a tothom i fer que tots es sentin bé i segurs, per això és tan important el bon tracte amb les famílies de tots els nens.
La diversitat a vegades no està només a l'aula, sinó que també hi pot haver una gran diversitat en els equips docents, i com a tal, caldrà aprendre a treballar en conjunt amb tots. Treballar en equip és una gran lliçó d'humilitat, el fet d'ajudar-se mútuament i superar els problemes amb gent al costat és molt gratificant.
Un bon mestre ha de saber escoltar, tant a pares com als seus alumnes, veient el món com si els altres tinguessin la raó. I també ha de respectar a la persona que tingui davant o al costat. Els conflictes sempre ens ajuden a avançar, per això no és gens dolent que totes les coses que ens vagin sortint al camí siguin coses positives. L'espontaneïtat és sempre positiva, si alguna vegada ens trobem amb no saber què fer, el ser espontani ajudarà molt, ja que a vegades són molt millors les coses que surten sense quasi pensar-les que aquelles que estan molt planificades.
"Els equips docents necessiten viure la seva feina amb una gran dosi de felicitat, si la societat vol que la continuïn impulsant.", si la gent vol que aquesta feina sigui fructífera, els mestres hem de fer la nostra feina amb felicitat. Realment passa el mateix amb totes les feines, que per a què aquestes es desenvolupin de forma correcta, la gent que desempenyi el treball ha de fer-ho amb ganes i il·lusió. La humilitat sempre és molt bona, però també ho és l'autoestima, ja que aquesta sempre ha d'estar en grans nivells.
Per a què tot surti bé, ens cal alimentar el sentit de l'humor, fer que les classes siguin dinàmiques i que tant nens com grans es diverteixin, ja que això farà que el seu aprenentatge sigui més ràpid i millor. El bon humor, a més a més, està ben relacionat amb l'optimisme que és també una característica important que ha de tenir un mestre per a poder desenvolupar la seva tasca de forma correcta.
El joc lliure és l'activitat que defineix millor la infància, ja que és ben cert que els nens aprenen més jugant.
Cada dia és un canvi constant, un mestre ha de tenir passió per la seva feina perquè sense passió realment no arribaràs a cap lloc. Passió per educar, passió per la nostra futura feina de cada dia i passió per estimar als infants que tindrem. Hem de ser dialogants, hem de ser empàtics i saber-nos posar a la pell dels nens, a vegades també haurem de ser exigents, i també haurem de tenir molta paciència perquè a vegades segur que ens en farà falta una gran dosi. El mestre ha de ser un líder, ha de ser un exemple i algú que seguir per a tots els seus alumnes, s'ha de guanyar el seu respecte però a la vegada la seva confiança i la seva estima.
Sincerament aquest llibre m'està il·lusionant i motivant molt positivament en aquesta futura feina que dintre d'uns anys desempenyarem si tot va bé, realment ja pensava que era una feina molt especial però es que ara no hi tinc cap dubte que aquesta serà la meva feina, que l'agafaré amb moltes ganes i que estic segura que em farà ben feliç. Per finalitzar la meva reflexió voldria acabar amb una frase de Paulo Coelho.
"Un niño puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea."
Primera part "Va de mestres".
A la nostra classe de seminari hem començat a llegir el llibre de Jaume Cela i d'en Juli Palou "Va de mestres", i a continuació faré la meva primera reflexió sobre la primera part d'aquest.
Aquest llibre és una carta als mestres que comencen una nova etapa de la seva vida, una etapa d'aprenentatge que els donarà molt més que qualsevol altre cosa, ja que com hem estat parlant.. Els mestres són els que realment poden canviar la societat d'avui en dia, transformant a les persones per tal de que siguin persones autònomes i amb forces per fer canvis en el món. Penso que tant en Jaume Cela com en Juli Palou són uns grans escriptors, i m'agradaria poder començar la meva reflexió amb una frase d'en Jaume Cela en un dels seus llibres infantils, "Quan vaig començar a fer de mestre, estava convençut que des de l’escola és podia canviar el món. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviaràs el món. I en aquest canvi tu també et transformaràs. Després vaig descobrir que des de l’escola poca cosa podem fer, però aquest desengany no ha significat mai que no doni importància al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important és també el paper que ells tenen en la meva."
L'intencionalitat principal d'aquest llibre és la de donar una sèrie de pautes als futurs mestres, de com hem de ser enfront als alumnes i els reptes que podrem trobar a les escoles, tant públiques com privades, en l'actualitat.
És un llibre que està escrit a partir de la pròpia experiència dels seus autors i que per tant és molt més real, és a dir, que el contingut ha estat viscut personalment per ells i que per tant mostren el seu aprenentatge a partir de les pràctiques i reptes que van haver de superar en el passat. Al estar escrit a partir de l'experiència, mostren els errors i el reptes que suposa el camí d'arribar a ser un mestre, dels perills que podem arribar a trobar ja que no tot es fàcil en aquesta vida, i de les sol·lucions que podriem adoptar. Ells a partir de la seva experiència han extret una sèrie de sol·lucions per tal de que el camí cap a ser un bon mestre sigui fàcil, i en el llibre ho mostren a partir d'una sèrie de recomanacions o suggeriments relacionats amb el comportament pedagògic i humà de les persones i poder arribar a desenvolupar la nostra feina i que aquesta sigui gratificant i ens faci feliços.
Com es pot veure al pròleg, on explica que els agradaria poder ser mestres fins a la seva jubilació, matisant que no es consideren en si mestres sinó que han fet de mestres o bé que han exercit de mestres.
Realment la feina d'educar avui en dia és realment apassionant, perquè hi ha sempre alguna cosa que et diu que encara queda molt que treballar i que és molt important que no decaiguis mai, que has de continuar treballant i lluitant pel futur de la societat que està a les nostres mans.
Trobo que el capítol "NO POT SER MESTRE QUI.." és un dels millors que he llegit fins al moment, ja que explica molt bé tot allò que no hauria de tenir un mestre en la seva persona a l'hora d'educar. Un mestre no pot creure mai que hi han persones superiors a altres, tampoc ho pot ser una persona que no es responsabilitzi de tots i cadascun dels seus alumnes, tampoc una persona que no confia en les habilitats que pot arribar a tenir un nen, tampoc pot ser mestre una persona que no veu necessari un futur més decent i just, i finalment tampoc ho pot ser una persona que quan hi ha alguna baralla no concep altra alternativa que l'exclusió. Aquests punts són bàsics, sincerament penso que una persona que complís un d'aquests requisits no seria mai un bon mestre, ja que davant de qualsevol cosa, el mestre ha de respectar al seu alumne i tractar a tothom de forma igual, ja que ningú és diferent, ni ningú mereix més que altres.
Cada capítol es diferencia dels altres perquè està format per un títol en el seu encapçalament. El fet de voler arribar a ser mestre quan sigui gran, ha sigut des de sempre per a mi una vocació més que en sí una professió. Des de ben petita deia que volia ser professora de nens petits, jugava amb els meus ninos i els posava a les cadires, jugava a les classes amb ells i per mi era el més divertit del món. A mesura que els anys van anar passant molts dels meus amics van canviar d'idea, deien que ja no volien ser el que deien, i jo seguia amb la meva idea, volia arribar a ser mestre i mireu-me ara, amb 18 anys estic estudiant per arribar a ser mestre d'Educació Infantil. Amb això vull dir que per a mi, el fet d'estudiar aquesta carrera, simbolitza per a mi molt més que el guanyar diners, per a mi estudiar això significa poder complir un dels meus somnis. Treballar dia rere dia amb els nens, formar part del seu aprenentatge diari, crear autonomia en la seva persona, inculcar valors i normes que els facin millors persones, realment és un nou món que tinc moltes ganes de aconseguir. Aprenent també que educar a un nen és essencialment ensenyar a que es valgui per ell mateix, tal com m'han ensenyat a mi des de ben petita.
Trobo també molt interessant el comentari que fan al capítol "NO TINGUIS POR DE TENIR POR", ja que realment, quan tinguem el títol a les mans se'ns obrirà un món ple d'incerteses, de camins desconeguts per recórrer i crec que no hem de tenir por, que hem d'afrontar qualsevol cosa que ens vingui a sobre i que no hem de deixar que aquesta possible por ens impedeixi que els altres puguin confiar en nosaltres. Destacant també que els mestres més tendres, aquells que es dediquen plenament als seus alumnes i que els estimen, són els que realment mai s'obliden.
Tots els nens s'han de veure recolzats pels seus majors han de tenir la seguretat tant racional com emocional de que els seus mestres els estimaran i que els entenen realment, que escolten els seus pensaments i les seves idees i que els prenen en compte. En relació a l'acollida dels nens, els autors destaquen dues pel·lícules, Gruppo di famiglia in un interno, de Luchino Visconti (Confidencias al nostre país) i Sostiene Pereira, de Roberto Faenza. Acollim a la persona de forma gratuita, li donem una oportunitat perquè realment creiem en ella, i això és un fet que marcarà per sempre tant al nen com a l'adult. L'escola, es podria dir que és la primera entrada al món per a un nen. Apareix també el tema de les famílies amb menys possibilitats econòmiques, nombrant la pel·lícula Ça commence aujourd'hui. Crec que la síntesi d'aquesta peli és un fet que cada vegada es dóna més i més en l'actualitat, i penso que la feina que realitza el mestre amb aquesta família és increïble, que la nostra futura feina es podria relacionar amb la d'un camperol, però que aquest sembrarà i sabrà el que recollirà i nosaltres sembrarem i realment no sabrem el que collirem. Finalitzant amb que un mestre mai s'ha de donar per vençut, mai ha de tirar la tovallola, i mai ha de deixar de creure en tot el que està fent.
La formació permanent d'una persona és una necessitat òbvia per a qualsevol professional, on el primer que s'ha de fer és millorar el grau de formació d'aquestes persones mencionades abans. També apareix el tema de que avui en dia hi ha una sèrie de perills relacionats amb l'especialització dins d'una mateixa carrera, ja que aquesta limita les funcions de ser mestre, que encara que una persona s'especialitzi en una tasca com és per exemple amb la música o l'educació física, això no significa que una altra persona no especialitzada pugui cantar a les seves classes o fer jocs relacionats amb l'educació física, ja que els continguts que hi han dins del currículum escolar actual no só especialitat de ningú.
"El mestre que es crema és el que no sap cap a on va.", apareix un to optimista en tot el text que crec que fa que el lector s'interessi tota l'estona en seguir la lectura, a més el vocabulari és molt senzill i fàcil de comprendre.
Per finalitzar la meva reflexió voldria incloïr que encara que el món es vagi desenvolupant cada vegada més, un professor mai podrà ser canviat per una màquina ja que la seva feina és irreemplaçable una abraçada o un petó ens diferencien de les màquines, i per tant encara que evolucionem encara més mai podrem ser substituïts per robots. Vull finalitzar amb una citació de la pàgina 21 que diu així, “No es tracta de ser el mestre més intel·ligent, ni el més simpàtic, no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser capdavanter de la innovació educativa. Es tracta,senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Cal dur a terme aquestes tres accions i, després, actuar en conseqüència, és a dir, alimentar-los quan convingui, fer-los les moixaines que siguin necessàries i parlar-los amb claredat, d’allò que val la pena aprendre. Res més.”
Aquest llibre és una carta als mestres que comencen una nova etapa de la seva vida, una etapa d'aprenentatge que els donarà molt més que qualsevol altre cosa, ja que com hem estat parlant.. Els mestres són els que realment poden canviar la societat d'avui en dia, transformant a les persones per tal de que siguin persones autònomes i amb forces per fer canvis en el món. Penso que tant en Jaume Cela com en Juli Palou són uns grans escriptors, i m'agradaria poder començar la meva reflexió amb una frase d'en Jaume Cela en un dels seus llibres infantils, "Quan vaig començar a fer de mestre, estava convençut que des de l’escola és podia canviar el món. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviaràs el món. I en aquest canvi tu també et transformaràs. Després vaig descobrir que des de l’escola poca cosa podem fer, però aquest desengany no ha significat mai que no doni importància al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important és també el paper que ells tenen en la meva."
L'intencionalitat principal d'aquest llibre és la de donar una sèrie de pautes als futurs mestres, de com hem de ser enfront als alumnes i els reptes que podrem trobar a les escoles, tant públiques com privades, en l'actualitat.
És un llibre que està escrit a partir de la pròpia experiència dels seus autors i que per tant és molt més real, és a dir, que el contingut ha estat viscut personalment per ells i que per tant mostren el seu aprenentatge a partir de les pràctiques i reptes que van haver de superar en el passat. Al estar escrit a partir de l'experiència, mostren els errors i el reptes que suposa el camí d'arribar a ser un mestre, dels perills que podem arribar a trobar ja que no tot es fàcil en aquesta vida, i de les sol·lucions que podriem adoptar. Ells a partir de la seva experiència han extret una sèrie de sol·lucions per tal de que el camí cap a ser un bon mestre sigui fàcil, i en el llibre ho mostren a partir d'una sèrie de recomanacions o suggeriments relacionats amb el comportament pedagògic i humà de les persones i poder arribar a desenvolupar la nostra feina i que aquesta sigui gratificant i ens faci feliços.
Com es pot veure al pròleg, on explica que els agradaria poder ser mestres fins a la seva jubilació, matisant que no es consideren en si mestres sinó que han fet de mestres o bé que han exercit de mestres.
Realment la feina d'educar avui en dia és realment apassionant, perquè hi ha sempre alguna cosa que et diu que encara queda molt que treballar i que és molt important que no decaiguis mai, que has de continuar treballant i lluitant pel futur de la societat que està a les nostres mans.
Trobo que el capítol "NO POT SER MESTRE QUI.." és un dels millors que he llegit fins al moment, ja que explica molt bé tot allò que no hauria de tenir un mestre en la seva persona a l'hora d'educar. Un mestre no pot creure mai que hi han persones superiors a altres, tampoc ho pot ser una persona que no es responsabilitzi de tots i cadascun dels seus alumnes, tampoc una persona que no confia en les habilitats que pot arribar a tenir un nen, tampoc pot ser mestre una persona que no veu necessari un futur més decent i just, i finalment tampoc ho pot ser una persona que quan hi ha alguna baralla no concep altra alternativa que l'exclusió. Aquests punts són bàsics, sincerament penso que una persona que complís un d'aquests requisits no seria mai un bon mestre, ja que davant de qualsevol cosa, el mestre ha de respectar al seu alumne i tractar a tothom de forma igual, ja que ningú és diferent, ni ningú mereix més que altres.
Cada capítol es diferencia dels altres perquè està format per un títol en el seu encapçalament. El fet de voler arribar a ser mestre quan sigui gran, ha sigut des de sempre per a mi una vocació més que en sí una professió. Des de ben petita deia que volia ser professora de nens petits, jugava amb els meus ninos i els posava a les cadires, jugava a les classes amb ells i per mi era el més divertit del món. A mesura que els anys van anar passant molts dels meus amics van canviar d'idea, deien que ja no volien ser el que deien, i jo seguia amb la meva idea, volia arribar a ser mestre i mireu-me ara, amb 18 anys estic estudiant per arribar a ser mestre d'Educació Infantil. Amb això vull dir que per a mi, el fet d'estudiar aquesta carrera, simbolitza per a mi molt més que el guanyar diners, per a mi estudiar això significa poder complir un dels meus somnis. Treballar dia rere dia amb els nens, formar part del seu aprenentatge diari, crear autonomia en la seva persona, inculcar valors i normes que els facin millors persones, realment és un nou món que tinc moltes ganes de aconseguir. Aprenent també que educar a un nen és essencialment ensenyar a que es valgui per ell mateix, tal com m'han ensenyat a mi des de ben petita.
Trobo també molt interessant el comentari que fan al capítol "NO TINGUIS POR DE TENIR POR", ja que realment, quan tinguem el títol a les mans se'ns obrirà un món ple d'incerteses, de camins desconeguts per recórrer i crec que no hem de tenir por, que hem d'afrontar qualsevol cosa que ens vingui a sobre i que no hem de deixar que aquesta possible por ens impedeixi que els altres puguin confiar en nosaltres. Destacant també que els mestres més tendres, aquells que es dediquen plenament als seus alumnes i que els estimen, són els que realment mai s'obliden.
Tots els nens s'han de veure recolzats pels seus majors han de tenir la seguretat tant racional com emocional de que els seus mestres els estimaran i que els entenen realment, que escolten els seus pensaments i les seves idees i que els prenen en compte. En relació a l'acollida dels nens, els autors destaquen dues pel·lícules, Gruppo di famiglia in un interno, de Luchino Visconti (Confidencias al nostre país) i Sostiene Pereira, de Roberto Faenza. Acollim a la persona de forma gratuita, li donem una oportunitat perquè realment creiem en ella, i això és un fet que marcarà per sempre tant al nen com a l'adult. L'escola, es podria dir que és la primera entrada al món per a un nen. Apareix també el tema de les famílies amb menys possibilitats econòmiques, nombrant la pel·lícula Ça commence aujourd'hui. Crec que la síntesi d'aquesta peli és un fet que cada vegada es dóna més i més en l'actualitat, i penso que la feina que realitza el mestre amb aquesta família és increïble, que la nostra futura feina es podria relacionar amb la d'un camperol, però que aquest sembrarà i sabrà el que recollirà i nosaltres sembrarem i realment no sabrem el que collirem. Finalitzant amb que un mestre mai s'ha de donar per vençut, mai ha de tirar la tovallola, i mai ha de deixar de creure en tot el que està fent.
La formació permanent d'una persona és una necessitat òbvia per a qualsevol professional, on el primer que s'ha de fer és millorar el grau de formació d'aquestes persones mencionades abans. També apareix el tema de que avui en dia hi ha una sèrie de perills relacionats amb l'especialització dins d'una mateixa carrera, ja que aquesta limita les funcions de ser mestre, que encara que una persona s'especialitzi en una tasca com és per exemple amb la música o l'educació física, això no significa que una altra persona no especialitzada pugui cantar a les seves classes o fer jocs relacionats amb l'educació física, ja que els continguts que hi han dins del currículum escolar actual no só especialitat de ningú.
"El mestre que es crema és el que no sap cap a on va.", apareix un to optimista en tot el text que crec que fa que el lector s'interessi tota l'estona en seguir la lectura, a més el vocabulari és molt senzill i fàcil de comprendre.
Per finalitzar la meva reflexió voldria incloïr que encara que el món es vagi desenvolupant cada vegada més, un professor mai podrà ser canviat per una màquina ja que la seva feina és irreemplaçable una abraçada o un petó ens diferencien de les màquines, i per tant encara que evolucionem encara més mai podrem ser substituïts per robots. Vull finalitzar amb una citació de la pàgina 21 que diu així, “No es tracta de ser el mestre més intel·ligent, ni el més simpàtic, no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser capdavanter de la innovació educativa. Es tracta,senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Cal dur a terme aquestes tres accions i, després, actuar en conseqüència, és a dir, alimentar-los quan convingui, fer-los les moixaines que siguin necessàries i parlar-los amb claredat, d’allò que val la pena aprendre. Res més.”
lunes, 2 de diciembre de 2013
Els mapes conceptuals.
A la passada sessió vam estar parlant sobre els mapes conceptuals. La sessió va tractar també sobre el Glogster.
Hem pogut veure que hi han alguns de molt emotius, altres que estan carregats d'imatges o de música, sincerament és un món que trobo molt interessant i que mai es pot saber per on et sortirà. És cert que Glogster a vegades va molt lent. La seva principal funció és la de fer pòsters multimedials.
A classe vam estar treballant sobre diferents opcions que realment vaig trobar molt interessants, ja que no havia treballat mai amb cap d'elles i la descoberta em va agradar molt.
La primera van ser els núvols de paraules com el cas del Wordle o també una pàgina web que aporta molta informació sobre els núvols de paraules i que trobo molt interessant, no solament el Wordle sinó també per exemple Tagxedo, Worditout o altres.
El següent punt que vam tractar van ser els pòsters digitals multimedials, treballant amb el Glogster.
Un altre punt van ser els taulers d'anuncis com és el cas de Padlet, que es tracta d'una eina en la qual no cal enregistrar-se per poder crear un nou suro, on es poden penjar diferents tipus de fitxers.
També vam conèixer els mapes mentals o els fluxogrames. Els mapes mentals són una eina que ens permet estructurar i organitzar el nostre pensament facilitant la nostra capacitat per a expressar les nostres idees, com el cas de Mindomo o Mindmeister. Els fluxogrames per altra banda són una eina que s'utilitza per representar procediments que et porten a resoldre una tasca, com per exepmle Gliffy.
Finalment vam parlar sobre els mapes conceptuals, els quals van ser creats per Joseph D. Novak. Per treballar amb aquests vam crear a partir del text del Dinar de Nadal un mapa conceptual a partir del programa CmapTools que s'havia de descarregar en el nostre ordinador. Quan vam començar a treballar amb aquesta nova eina sincerament em va semblar molt útil i ben fàcil d'utilitzar. A partir d'una paraula apareixien fletxes que enllaçaven altres paraules o conceptes, i que personalment trobo molt bé ja que no és gens complicat d'utilitzar. Per finalitzar la nostra feina amb els mapes conceptuals vam haver de desar el nostre mapa del Dinar de Nadal i el vam haver d'exportar com a document jpg. (imatge), i aquí teniu el meu treball amb el CmapTools i amb el Wordle.
Hem pogut veure que hi han alguns de molt emotius, altres que estan carregats d'imatges o de música, sincerament és un món que trobo molt interessant i que mai es pot saber per on et sortirà. És cert que Glogster a vegades va molt lent. La seva principal funció és la de fer pòsters multimedials.
A classe vam estar treballant sobre diferents opcions que realment vaig trobar molt interessants, ja que no havia treballat mai amb cap d'elles i la descoberta em va agradar molt.
La primera van ser els núvols de paraules com el cas del Wordle o també una pàgina web que aporta molta informació sobre els núvols de paraules i que trobo molt interessant, no solament el Wordle sinó també per exemple Tagxedo, Worditout o altres.
El següent punt que vam tractar van ser els pòsters digitals multimedials, treballant amb el Glogster.
Un altre punt van ser els taulers d'anuncis com és el cas de Padlet, que es tracta d'una eina en la qual no cal enregistrar-se per poder crear un nou suro, on es poden penjar diferents tipus de fitxers.
També vam conèixer els mapes mentals o els fluxogrames. Els mapes mentals són una eina que ens permet estructurar i organitzar el nostre pensament facilitant la nostra capacitat per a expressar les nostres idees, com el cas de Mindomo o Mindmeister. Els fluxogrames per altra banda són una eina que s'utilitza per representar procediments que et porten a resoldre una tasca, com per exepmle Gliffy.
Finalment vam parlar sobre els mapes conceptuals, els quals van ser creats per Joseph D. Novak. Per treballar amb aquests vam crear a partir del text del Dinar de Nadal un mapa conceptual a partir del programa CmapTools que s'havia de descarregar en el nostre ordinador. Quan vam començar a treballar amb aquesta nova eina sincerament em va semblar molt útil i ben fàcil d'utilitzar. A partir d'una paraula apareixien fletxes que enllaçaven altres paraules o conceptes, i que personalment trobo molt bé ja que no és gens complicat d'utilitzar. Per finalitzar la nostra feina amb els mapes conceptuals vam haver de desar el nostre mapa del Dinar de Nadal i el vam haver d'exportar com a document jpg. (imatge), i aquí teniu el meu treball amb el CmapTools i amb el Wordle.
Per finalitzar, dir que aquestes són eines que serveixen per transmetre més idees que no pas emocions ja que predominen els conceptes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)