La 3ª part d'aquest llibre m'ha encantat, simplement penso que ha estat un gran plaer haver pogut rebre nous coneixements i punts de vista de les experiències dels autors del llibre, o bé que a partir de certes informacions que jo ja sabia ara les he pogut desenvolupar. En tot moment, m'he sentit important, ja que sentia com el llibre semblés que s'adreçava a mi, em feia sentir com una futura mestra i això m'ha fet reflexionar molt, he après molt i he gaudit molt llegint el llibre.
Hem de tenir clar que si no som capaços de transmetre a l'alumne una confiança i una seguretat, no podrem crear un vincle amb l'infant i per tant no serà el mateix, ja que un dels principals punts del bon mestre és saber crear vincles amb els nens. Un altre punt important, que sempre hem estat parlant a classe, és el fet d'educar als nens amb la falda. És a dir, tenir cura dels nens i tractar-los amb respecte i afecte, destacant la frase que vam comentar l'altre dia a classe: "...la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn."
Primerament hem de tenir clar que la nostra feina ha de ser sempre vocacional, no pas una obligació. També hem de fer que el nen tingui interès pel món i pel seu futur. L'escola instrueix, però també s'encarrega d'educar, ja que els nens són el futur de la nostra societat. Hem de crear persones autònomes i amb uns principis bàsics. L'escola ha de ser diversa, hi ha d'haver molta varietat, ja que així els nens podran aprendre els uns dels altres gràcies a les diferents cultures, i finalment els nens el que bàsicament necessiten és jugar. Hem pogut arribar a la conclusió de què els nens aprenen més i millor si ho fan a partir del joc, i molt més si aquest és lliure i deixa que el nen desenvolupi els seus coneixements per ell sol, no pas per ordres dels mestres.
Quan siguem mestres ens haurem de prendre les coses amb calma, haurem de viure el present sabent que encara que el futur estigui a les nostres mans, la nostra principal tasca és la d'educar i sempre acompanyar a l'infant. Un bon mestre ha d'acompanyar al nen i procurar que aquest no tingui inseguretats ni pors, ja que ha de saber posar-se en la seva pell i fer d'un món desconegut un trajecte fàcil de fer, en el qual el nen ha de saber que no està sol i que per tant no ha de tenir por d'aquest nou món.
Està ben clar que el nostre futur són unes tecnologies ven desenvolupades, per tant hem d'iniciar ben aviat als nens en aquestes noves tecnologies, i fer que gaudeixin d'elles, encara que no en excés, ja que dubto que sigui del tot positiu.
En el llibre ens explica que hem de fer tres coses principals com a mestres, la primera és mirar si quan els nens arriben a l'escola porten tots l'esmorzar i la roba necessària, la segona és saber intuir si necessiten un petó o una abraçada, i l'última però no menys important, obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Si aconseguim aquestes tres, arribarem a ser mestres en qui poder confiar, i que per tant aquest serà un mestre recordat, ja que un mestre que dóna confiança als seus alumnes és el que serà el més important.
"El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."
Tant se val què ensenyem, l'èmfasi l'hem de posar en com ensenyem. També és cert que el nostre èxit pot dependre també de l'èxit dels altres. Com a mestres hem d'intentar trencar les barreres que hi ha per a què el nen aprengui. Hem de construir el nostre paradigma educatiu durant aquests quatre anys que ens queden al davant, que segur estaran plens de noves vivències.
També destacar que abans el sistema educatiu estava molt relacionat amb el sistema laboral, però que en l'actualitat això ha canviat molt.
Com tots ja sabem, educar vol dir acompanyar, inculcar valors als nens, deixar que el nen vagi descobrint sol i ajudar-lo en moments d'incerteses, creant així persones autònomes. Els nens aprenen més dels exemples que els hi donem que no pas dels que els hi demanem que facin. La nostra obligació com a bons mestres serà estimar a tots els nostres alumnes, i si no és així almenys ho haurem de fer veure.
Per finalitzar la meva reflexió, voldria destacar una frase del final del llibre. Ens recomanen que no hem d'actuar com a mestres les 24 hores del dia. Diuen que els mestres necessiten, de tant en tant, desprogramar-se. L'ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que podem decidir no actuar com a mestre durant aquestes 24 hores i totes les altres 24 hores que vinguin al darrere viurem com a mestres. Això vol dir que mirarem sempre amb una sensibilitat especial als infants i joves. L'important no és saber moltes coses sobre matemàtiques o sobre llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o de la llengua. Un gran mestre sabrà fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana, ensenyant només allò que és i fer-ho a partir de l'experiència.
Gràcies per les experiències que m'ha atorgat aquest llibre, estic molt contenta d'haver-ho llegit ja que ara tinc totalment clar que vull que el meu futur siguin els nens.
Imatge del gran Joan Turu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario