La segona part d'aquest llibre comença així, i m'agradaria aclarir que sincerament és un llibre que m'està agradant molt i que sincerament està influint molt en les meves ganes de ser una futura mestra.
L'escola ha de ser aquell espai compartit, sense cap tipus de discriminació ni exclusions als nens, on es puguin assajar formes per a la convivència que siguin socialment útils i necessàries per a tothom. En la nostra actualitat molta gent pensa que l'escola és una institució que no educa, sinó que només instrueix i no és gens cert, ja que l'escola, i per tant els mestres, han de preocupar-se per educar a tots els nens de forma igualitària. Alhora s'hi han d'instruir una sèrie de valors que s'hauran d'inculcar als nens, que a la vegada aquests són socialment útils i ens permeten conviure i viure en millors condicions.
Educar és el fet d'obrir portes cap al futur, vol dir acompanyar a l'infant al llarg de tot el seu procés d'aprenentatge i vol dir ajudar-lo a aprendre tot allò què val la pena ser i saber. Destacant la frase del famós sociòleg Max Weber, "els valors no es poden demostrar, només es poden mostrar."
Les diferències que hi puguin haver entre un nen i un altre mai poden generar desigualtat, per aquest motiu cada vegada hi ha més i més integració dins de l'àmbit escolar i crec que aquest ha sigut un pas enorme en l'educació. La societat actual és molt canviant i realment crec que aquest ha sigut un gran desenvolupament, ja que dóna les mateixes oportunitats a tots els nens i això és una cosa increïble.
Dins de la meva escola on vaig fer les pràctiques a la nostra setmana reflexiva, i aprofitant que en un dels capítols parlen sobre les famílies i el tracte amb els mestres, he de dir que això també ho trobo genial. Vaig veure que el tracte era molt proper entre mestres i pares i allò em va fer sentir molt bé, eren com una gran família i això crec que és molt reconfortant. Allò permet potenciar el seu interès i les ganes d'interactuar, on apareixeran nous camins que hauran de seguir avançant tots junts.
M'agradaria ressaltar també la frase de Maria Montessori, "l'educador ha d'ensenyar poc i observar molt.", que va ser la primera dona italiana llicenciada en medicina.
Les persones arriben a ser tal com són gràcies a l'educació que reben, no només per les seves facultats innates. I per aquest motiu hem de tenir clara una cosa, mai hem de tirar la tovallola, mai ens hem de rendir si trobem que alguna situació ens supera, hem de lluitar per aconseguir el que realment volem encara que costi, perquè amb esforç i ganes, les coses s'acaben aconseguint.
La gent avui en dia pensa que la feina d'un mestre és només la d'ensenyar als fills però realment no és així, la nostra futura tasca com a docents és molt més que educar. Haurem d'inculcar valors positius als nens i apartar els que siguin negatius, també haurem de fer que amb el pas del temps siguin persones autònomes i capaces de governar-se a si mateixes, no pas de deixar que algú altre els governi.
L'escola sempre ha de ser com una casa, ha d'obrir les portes a tothom i fer que tots es sentin bé i segurs, per això és tan important el bon tracte amb les famílies de tots els nens.
La diversitat a vegades no està només a l'aula, sinó que també hi pot haver una gran diversitat en els equips docents, i com a tal, caldrà aprendre a treballar en conjunt amb tots. Treballar en equip és una gran lliçó d'humilitat, el fet d'ajudar-se mútuament i superar els problemes amb gent al costat és molt gratificant.
Un bon mestre ha de saber escoltar, tant a pares com als seus alumnes, veient el món com si els altres tinguessin la raó. I també ha de respectar a la persona que tingui davant o al costat. Els conflictes sempre ens ajuden a avançar, per això no és gens dolent que totes les coses que ens vagin sortint al camí siguin coses positives. L'espontaneïtat és sempre positiva, si alguna vegada ens trobem amb no saber què fer, el ser espontani ajudarà molt, ja que a vegades són molt millors les coses que surten sense quasi pensar-les que aquelles que estan molt planificades.
"Els equips docents necessiten viure la seva feina amb una gran dosi de felicitat, si la societat vol que la continuïn impulsant.", si la gent vol que aquesta feina sigui fructífera, els mestres hem de fer la nostra feina amb felicitat. Realment passa el mateix amb totes les feines, que per a què aquestes es desenvolupin de forma correcta, la gent que desempenyi el treball ha de fer-ho amb ganes i il·lusió. La humilitat sempre és molt bona, però també ho és l'autoestima, ja que aquesta sempre ha d'estar en grans nivells.
Per a què tot surti bé, ens cal alimentar el sentit de l'humor, fer que les classes siguin dinàmiques i que tant nens com grans es diverteixin, ja que això farà que el seu aprenentatge sigui més ràpid i millor. El bon humor, a més a més, està ben relacionat amb l'optimisme que és també una característica important que ha de tenir un mestre per a poder desenvolupar la seva tasca de forma correcta.
El joc lliure és l'activitat que defineix millor la infància, ja que és ben cert que els nens aprenen més jugant.
Cada dia és un canvi constant, un mestre ha de tenir passió per la seva feina perquè sense passió realment no arribaràs a cap lloc. Passió per educar, passió per la nostra futura feina de cada dia i passió per estimar als infants que tindrem. Hem de ser dialogants, hem de ser empàtics i saber-nos posar a la pell dels nens, a vegades també haurem de ser exigents, i també haurem de tenir molta paciència perquè a vegades segur que ens en farà falta una gran dosi. El mestre ha de ser un líder, ha de ser un exemple i algú que seguir per a tots els seus alumnes, s'ha de guanyar el seu respecte però a la vegada la seva confiança i la seva estima.
Sincerament aquest llibre m'està il·lusionant i motivant molt positivament en aquesta futura feina que dintre d'uns anys desempenyarem si tot va bé, realment ja pensava que era una feina molt especial però es que ara no hi tinc cap dubte que aquesta serà la meva feina, que l'agafaré amb moltes ganes i que estic segura que em farà ben feliç. Per finalitzar la meva reflexió voldria acabar amb una frase de Paulo Coelho.
"Un niño puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea."
No hay comentarios:
Publicar un comentario