A la pasada classe de COED vam continuar recitant els nostres poemes, i en el blog he volgut penjar el que vaig dir jo ja que em va agradar molt i m'agradaria poder-ho compartir amb tots.
LA MEVA ESCOLA
El pare i la mare
no pensen sinó en mi:
em fan anar a l'escola
a aprendre de llegir.
Cantem, sabem rondalles,
tenim peixos i ocells,
plantem llavors menudes,
reguem arbres molt vells.
Ja sé les beceroles,
de comptes també en sé,
dibuixo flors i estrelles
i escric d'allò més bé.
M'agrada tant l'escola
que no ho puc explicar;
a l'hora de sortir-ne
ja hi voldria tornar.
Àngels Garriga
La meva escola.
jueves, 26 de diciembre de 2013
Tercera part "Va de mestres".
El llibre arriba al seu final i sincerament estic ben contenta d'haver-lo pogut llegir ja que m'ha inspirat moltíssim, m'ha fet aprendre coses noves i millorar els coneixements que tenia sobre altres coses.
La 3ª part d'aquest llibre m'ha encantat, simplement penso que ha estat un gran plaer haver pogut rebre nous coneixements i punts de vista de les experiències dels autors del llibre, o bé que a partir de certes informacions que jo ja sabia ara les he pogut desenvolupar. En tot moment, m'he sentit important, ja que sentia com el llibre semblés que s'adreçava a mi, em feia sentir com una futura mestra i això m'ha fet reflexionar molt, he après molt i he gaudit molt llegint el llibre.
Hem de tenir clar que si no som capaços de transmetre a l'alumne una confiança i una seguretat, no podrem crear un vincle amb l'infant i per tant no serà el mateix, ja que un dels principals punts del bon mestre és saber crear vincles amb els nens. Un altre punt important, que sempre hem estat parlant a classe, és el fet d'educar als nens amb la falda. És a dir, tenir cura dels nens i tractar-los amb respecte i afecte, destacant la frase que vam comentar l'altre dia a classe: "...la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn."
Primerament hem de tenir clar que la nostra feina ha de ser sempre vocacional, no pas una obligació. També hem de fer que el nen tingui interès pel món i pel seu futur. L'escola instrueix, però també s'encarrega d'educar, ja que els nens són el futur de la nostra societat. Hem de crear persones autònomes i amb uns principis bàsics. L'escola ha de ser diversa, hi ha d'haver molta varietat, ja que així els nens podran aprendre els uns dels altres gràcies a les diferents cultures, i finalment els nens el que bàsicament necessiten és jugar. Hem pogut arribar a la conclusió de què els nens aprenen més i millor si ho fan a partir del joc, i molt més si aquest és lliure i deixa que el nen desenvolupi els seus coneixements per ell sol, no pas per ordres dels mestres.
Quan siguem mestres ens haurem de prendre les coses amb calma, haurem de viure el present sabent que encara que el futur estigui a les nostres mans, la nostra principal tasca és la d'educar i sempre acompanyar a l'infant. Un bon mestre ha d'acompanyar al nen i procurar que aquest no tingui inseguretats ni pors, ja que ha de saber posar-se en la seva pell i fer d'un món desconegut un trajecte fàcil de fer, en el qual el nen ha de saber que no està sol i que per tant no ha de tenir por d'aquest nou món.
Està ben clar que el nostre futur són unes tecnologies ven desenvolupades, per tant hem d'iniciar ben aviat als nens en aquestes noves tecnologies, i fer que gaudeixin d'elles, encara que no en excés, ja que dubto que sigui del tot positiu.
En el llibre ens explica que hem de fer tres coses principals com a mestres, la primera és mirar si quan els nens arriben a l'escola porten tots l'esmorzar i la roba necessària, la segona és saber intuir si necessiten un petó o una abraçada, i l'última però no menys important, obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Si aconseguim aquestes tres, arribarem a ser mestres en qui poder confiar, i que per tant aquest serà un mestre recordat, ja que un mestre que dóna confiança als seus alumnes és el que serà el més important.
"El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."
Tant se val què ensenyem, l'èmfasi l'hem de posar en com ensenyem. També és cert que el nostre èxit pot dependre també de l'èxit dels altres. Com a mestres hem d'intentar trencar les barreres que hi ha per a què el nen aprengui. Hem de construir el nostre paradigma educatiu durant aquests quatre anys que ens queden al davant, que segur estaran plens de noves vivències.
També destacar que abans el sistema educatiu estava molt relacionat amb el sistema laboral, però que en l'actualitat això ha canviat molt.
Com tots ja sabem, educar vol dir acompanyar, inculcar valors als nens, deixar que el nen vagi descobrint sol i ajudar-lo en moments d'incerteses, creant així persones autònomes. Els nens aprenen més dels exemples que els hi donem que no pas dels que els hi demanem que facin. La nostra obligació com a bons mestres serà estimar a tots els nostres alumnes, i si no és així almenys ho haurem de fer veure.
Per finalitzar la meva reflexió, voldria destacar una frase del final del llibre. Ens recomanen que no hem d'actuar com a mestres les 24 hores del dia. Diuen que els mestres necessiten, de tant en tant, desprogramar-se. L'ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que podem decidir no actuar com a mestre durant aquestes 24 hores i totes les altres 24 hores que vinguin al darrere viurem com a mestres. Això vol dir que mirarem sempre amb una sensibilitat especial als infants i joves. L'important no és saber moltes coses sobre matemàtiques o sobre llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o de la llengua. Un gran mestre sabrà fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana, ensenyant només allò que és i fer-ho a partir de l'experiència.
Gràcies per les experiències que m'ha atorgat aquest llibre, estic molt contenta d'haver-ho llegit ja que ara tinc totalment clar que vull que el meu futur siguin els nens.
Imatge del gran Joan Turu.
La 3ª part d'aquest llibre m'ha encantat, simplement penso que ha estat un gran plaer haver pogut rebre nous coneixements i punts de vista de les experiències dels autors del llibre, o bé que a partir de certes informacions que jo ja sabia ara les he pogut desenvolupar. En tot moment, m'he sentit important, ja que sentia com el llibre semblés que s'adreçava a mi, em feia sentir com una futura mestra i això m'ha fet reflexionar molt, he après molt i he gaudit molt llegint el llibre.
Hem de tenir clar que si no som capaços de transmetre a l'alumne una confiança i una seguretat, no podrem crear un vincle amb l'infant i per tant no serà el mateix, ja que un dels principals punts del bon mestre és saber crear vincles amb els nens. Un altre punt important, que sempre hem estat parlant a classe, és el fet d'educar als nens amb la falda. És a dir, tenir cura dels nens i tractar-los amb respecte i afecte, destacant la frase que vam comentar l'altre dia a classe: "...la màquina, per perfecta que sigui, no té falda. No té aquest tou de carn que pot donar suport a la criatura quan aprèn."
Primerament hem de tenir clar que la nostra feina ha de ser sempre vocacional, no pas una obligació. També hem de fer que el nen tingui interès pel món i pel seu futur. L'escola instrueix, però també s'encarrega d'educar, ja que els nens són el futur de la nostra societat. Hem de crear persones autònomes i amb uns principis bàsics. L'escola ha de ser diversa, hi ha d'haver molta varietat, ja que així els nens podran aprendre els uns dels altres gràcies a les diferents cultures, i finalment els nens el que bàsicament necessiten és jugar. Hem pogut arribar a la conclusió de què els nens aprenen més i millor si ho fan a partir del joc, i molt més si aquest és lliure i deixa que el nen desenvolupi els seus coneixements per ell sol, no pas per ordres dels mestres.
Quan siguem mestres ens haurem de prendre les coses amb calma, haurem de viure el present sabent que encara que el futur estigui a les nostres mans, la nostra principal tasca és la d'educar i sempre acompanyar a l'infant. Un bon mestre ha d'acompanyar al nen i procurar que aquest no tingui inseguretats ni pors, ja que ha de saber posar-se en la seva pell i fer d'un món desconegut un trajecte fàcil de fer, en el qual el nen ha de saber que no està sol i que per tant no ha de tenir por d'aquest nou món.
Està ben clar que el nostre futur són unes tecnologies ven desenvolupades, per tant hem d'iniciar ben aviat als nens en aquestes noves tecnologies, i fer que gaudeixin d'elles, encara que no en excés, ja que dubto que sigui del tot positiu.
En el llibre ens explica que hem de fer tres coses principals com a mestres, la primera és mirar si quan els nens arriben a l'escola porten tots l'esmorzar i la roba necessària, la segona és saber intuir si necessiten un petó o una abraçada, i l'última però no menys important, obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Si aconseguim aquestes tres, arribarem a ser mestres en qui poder confiar, i que per tant aquest serà un mestre recordat, ja que un mestre que dóna confiança als seus alumnes és el que serà el més important.
"El bon mestre, el mestre que hem anomenat mestre far, no és el que resol tots i cada un dels problemes. El bon mestre és el que ajuda a fer front als problemes."
Tant se val què ensenyem, l'èmfasi l'hem de posar en com ensenyem. També és cert que el nostre èxit pot dependre també de l'èxit dels altres. Com a mestres hem d'intentar trencar les barreres que hi ha per a què el nen aprengui. Hem de construir el nostre paradigma educatiu durant aquests quatre anys que ens queden al davant, que segur estaran plens de noves vivències.
També destacar que abans el sistema educatiu estava molt relacionat amb el sistema laboral, però que en l'actualitat això ha canviat molt.
Com tots ja sabem, educar vol dir acompanyar, inculcar valors als nens, deixar que el nen vagi descobrint sol i ajudar-lo en moments d'incerteses, creant així persones autònomes. Els nens aprenen més dels exemples que els hi donem que no pas dels que els hi demanem que facin. La nostra obligació com a bons mestres serà estimar a tots els nostres alumnes, i si no és així almenys ho haurem de fer veure.
Per finalitzar la meva reflexió, voldria destacar una frase del final del llibre. Ens recomanen que no hem d'actuar com a mestres les 24 hores del dia. Diuen que els mestres necessiten, de tant en tant, desprogramar-se. L'ofici de mestre no és com qualsevol altre, perquè si bé és cert que podem decidir no actuar com a mestre durant aquestes 24 hores i totes les altres 24 hores que vinguin al darrere viurem com a mestres. Això vol dir que mirarem sempre amb una sensibilitat especial als infants i joves. L'important no és saber moltes coses sobre matemàtiques o sobre llengua, sinó saber fer entendre el món a través de les matemàtiques o de la llengua. Un gran mestre sabrà fer viure als altres la importància del coneixement i de la sensibilitat humana, ensenyant només allò que és i fer-ho a partir de l'experiència.
Gràcies per les experiències que m'ha atorgat aquest llibre, estic molt contenta d'haver-ho llegit ja que ara tinc totalment clar que vull que el meu futur siguin els nens.
Imatge del gran Joan Turu.Segona part "Va de mestres".
La segona part d'aquest llibre comença així, i m'agradaria aclarir que sincerament és un llibre que m'està agradant molt i que sincerament està influint molt en les meves ganes de ser una futura mestra.
L'escola ha de ser aquell espai compartit, sense cap tipus de discriminació ni exclusions als nens, on es puguin assajar formes per a la convivència que siguin socialment útils i necessàries per a tothom. En la nostra actualitat molta gent pensa que l'escola és una institució que no educa, sinó que només instrueix i no és gens cert, ja que l'escola, i per tant els mestres, han de preocupar-se per educar a tots els nens de forma igualitària. Alhora s'hi han d'instruir una sèrie de valors que s'hauran d'inculcar als nens, que a la vegada aquests són socialment útils i ens permeten conviure i viure en millors condicions.
Educar és el fet d'obrir portes cap al futur, vol dir acompanyar a l'infant al llarg de tot el seu procés d'aprenentatge i vol dir ajudar-lo a aprendre tot allò què val la pena ser i saber. Destacant la frase del famós sociòleg Max Weber, "els valors no es poden demostrar, només es poden mostrar."
Les diferències que hi puguin haver entre un nen i un altre mai poden generar desigualtat, per aquest motiu cada vegada hi ha més i més integració dins de l'àmbit escolar i crec que aquest ha sigut un pas enorme en l'educació. La societat actual és molt canviant i realment crec que aquest ha sigut un gran desenvolupament, ja que dóna les mateixes oportunitats a tots els nens i això és una cosa increïble.
Dins de la meva escola on vaig fer les pràctiques a la nostra setmana reflexiva, i aprofitant que en un dels capítols parlen sobre les famílies i el tracte amb els mestres, he de dir que això també ho trobo genial. Vaig veure que el tracte era molt proper entre mestres i pares i allò em va fer sentir molt bé, eren com una gran família i això crec que és molt reconfortant. Allò permet potenciar el seu interès i les ganes d'interactuar, on apareixeran nous camins que hauran de seguir avançant tots junts.
M'agradaria ressaltar també la frase de Maria Montessori, "l'educador ha d'ensenyar poc i observar molt.", que va ser la primera dona italiana llicenciada en medicina.
Les persones arriben a ser tal com són gràcies a l'educació que reben, no només per les seves facultats innates. I per aquest motiu hem de tenir clara una cosa, mai hem de tirar la tovallola, mai ens hem de rendir si trobem que alguna situació ens supera, hem de lluitar per aconseguir el que realment volem encara que costi, perquè amb esforç i ganes, les coses s'acaben aconseguint.
La gent avui en dia pensa que la feina d'un mestre és només la d'ensenyar als fills però realment no és així, la nostra futura tasca com a docents és molt més que educar. Haurem d'inculcar valors positius als nens i apartar els que siguin negatius, també haurem de fer que amb el pas del temps siguin persones autònomes i capaces de governar-se a si mateixes, no pas de deixar que algú altre els governi.
L'escola sempre ha de ser com una casa, ha d'obrir les portes a tothom i fer que tots es sentin bé i segurs, per això és tan important el bon tracte amb les famílies de tots els nens.
La diversitat a vegades no està només a l'aula, sinó que també hi pot haver una gran diversitat en els equips docents, i com a tal, caldrà aprendre a treballar en conjunt amb tots. Treballar en equip és una gran lliçó d'humilitat, el fet d'ajudar-se mútuament i superar els problemes amb gent al costat és molt gratificant.
Un bon mestre ha de saber escoltar, tant a pares com als seus alumnes, veient el món com si els altres tinguessin la raó. I també ha de respectar a la persona que tingui davant o al costat. Els conflictes sempre ens ajuden a avançar, per això no és gens dolent que totes les coses que ens vagin sortint al camí siguin coses positives. L'espontaneïtat és sempre positiva, si alguna vegada ens trobem amb no saber què fer, el ser espontani ajudarà molt, ja que a vegades són molt millors les coses que surten sense quasi pensar-les que aquelles que estan molt planificades.
"Els equips docents necessiten viure la seva feina amb una gran dosi de felicitat, si la societat vol que la continuïn impulsant.", si la gent vol que aquesta feina sigui fructífera, els mestres hem de fer la nostra feina amb felicitat. Realment passa el mateix amb totes les feines, que per a què aquestes es desenvolupin de forma correcta, la gent que desempenyi el treball ha de fer-ho amb ganes i il·lusió. La humilitat sempre és molt bona, però també ho és l'autoestima, ja que aquesta sempre ha d'estar en grans nivells.
Per a què tot surti bé, ens cal alimentar el sentit de l'humor, fer que les classes siguin dinàmiques i que tant nens com grans es diverteixin, ja que això farà que el seu aprenentatge sigui més ràpid i millor. El bon humor, a més a més, està ben relacionat amb l'optimisme que és també una característica important que ha de tenir un mestre per a poder desenvolupar la seva tasca de forma correcta.
El joc lliure és l'activitat que defineix millor la infància, ja que és ben cert que els nens aprenen més jugant.
Cada dia és un canvi constant, un mestre ha de tenir passió per la seva feina perquè sense passió realment no arribaràs a cap lloc. Passió per educar, passió per la nostra futura feina de cada dia i passió per estimar als infants que tindrem. Hem de ser dialogants, hem de ser empàtics i saber-nos posar a la pell dels nens, a vegades també haurem de ser exigents, i també haurem de tenir molta paciència perquè a vegades segur que ens en farà falta una gran dosi. El mestre ha de ser un líder, ha de ser un exemple i algú que seguir per a tots els seus alumnes, s'ha de guanyar el seu respecte però a la vegada la seva confiança i la seva estima.
Sincerament aquest llibre m'està il·lusionant i motivant molt positivament en aquesta futura feina que dintre d'uns anys desempenyarem si tot va bé, realment ja pensava que era una feina molt especial però es que ara no hi tinc cap dubte que aquesta serà la meva feina, que l'agafaré amb moltes ganes i que estic segura que em farà ben feliç. Per finalitzar la meva reflexió voldria acabar amb una frase de Paulo Coelho.
"Un niño puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea."
L'escola ha de ser aquell espai compartit, sense cap tipus de discriminació ni exclusions als nens, on es puguin assajar formes per a la convivència que siguin socialment útils i necessàries per a tothom. En la nostra actualitat molta gent pensa que l'escola és una institució que no educa, sinó que només instrueix i no és gens cert, ja que l'escola, i per tant els mestres, han de preocupar-se per educar a tots els nens de forma igualitària. Alhora s'hi han d'instruir una sèrie de valors que s'hauran d'inculcar als nens, que a la vegada aquests són socialment útils i ens permeten conviure i viure en millors condicions.
Educar és el fet d'obrir portes cap al futur, vol dir acompanyar a l'infant al llarg de tot el seu procés d'aprenentatge i vol dir ajudar-lo a aprendre tot allò què val la pena ser i saber. Destacant la frase del famós sociòleg Max Weber, "els valors no es poden demostrar, només es poden mostrar."
Les diferències que hi puguin haver entre un nen i un altre mai poden generar desigualtat, per aquest motiu cada vegada hi ha més i més integració dins de l'àmbit escolar i crec que aquest ha sigut un pas enorme en l'educació. La societat actual és molt canviant i realment crec que aquest ha sigut un gran desenvolupament, ja que dóna les mateixes oportunitats a tots els nens i això és una cosa increïble.
Dins de la meva escola on vaig fer les pràctiques a la nostra setmana reflexiva, i aprofitant que en un dels capítols parlen sobre les famílies i el tracte amb els mestres, he de dir que això també ho trobo genial. Vaig veure que el tracte era molt proper entre mestres i pares i allò em va fer sentir molt bé, eren com una gran família i això crec que és molt reconfortant. Allò permet potenciar el seu interès i les ganes d'interactuar, on apareixeran nous camins que hauran de seguir avançant tots junts.
M'agradaria ressaltar també la frase de Maria Montessori, "l'educador ha d'ensenyar poc i observar molt.", que va ser la primera dona italiana llicenciada en medicina.
Les persones arriben a ser tal com són gràcies a l'educació que reben, no només per les seves facultats innates. I per aquest motiu hem de tenir clara una cosa, mai hem de tirar la tovallola, mai ens hem de rendir si trobem que alguna situació ens supera, hem de lluitar per aconseguir el que realment volem encara que costi, perquè amb esforç i ganes, les coses s'acaben aconseguint.
La gent avui en dia pensa que la feina d'un mestre és només la d'ensenyar als fills però realment no és així, la nostra futura tasca com a docents és molt més que educar. Haurem d'inculcar valors positius als nens i apartar els que siguin negatius, també haurem de fer que amb el pas del temps siguin persones autònomes i capaces de governar-se a si mateixes, no pas de deixar que algú altre els governi.
L'escola sempre ha de ser com una casa, ha d'obrir les portes a tothom i fer que tots es sentin bé i segurs, per això és tan important el bon tracte amb les famílies de tots els nens.
La diversitat a vegades no està només a l'aula, sinó que també hi pot haver una gran diversitat en els equips docents, i com a tal, caldrà aprendre a treballar en conjunt amb tots. Treballar en equip és una gran lliçó d'humilitat, el fet d'ajudar-se mútuament i superar els problemes amb gent al costat és molt gratificant.
Un bon mestre ha de saber escoltar, tant a pares com als seus alumnes, veient el món com si els altres tinguessin la raó. I també ha de respectar a la persona que tingui davant o al costat. Els conflictes sempre ens ajuden a avançar, per això no és gens dolent que totes les coses que ens vagin sortint al camí siguin coses positives. L'espontaneïtat és sempre positiva, si alguna vegada ens trobem amb no saber què fer, el ser espontani ajudarà molt, ja que a vegades són molt millors les coses que surten sense quasi pensar-les que aquelles que estan molt planificades.
"Els equips docents necessiten viure la seva feina amb una gran dosi de felicitat, si la societat vol que la continuïn impulsant.", si la gent vol que aquesta feina sigui fructífera, els mestres hem de fer la nostra feina amb felicitat. Realment passa el mateix amb totes les feines, que per a què aquestes es desenvolupin de forma correcta, la gent que desempenyi el treball ha de fer-ho amb ganes i il·lusió. La humilitat sempre és molt bona, però també ho és l'autoestima, ja que aquesta sempre ha d'estar en grans nivells.
Per a què tot surti bé, ens cal alimentar el sentit de l'humor, fer que les classes siguin dinàmiques i que tant nens com grans es diverteixin, ja que això farà que el seu aprenentatge sigui més ràpid i millor. El bon humor, a més a més, està ben relacionat amb l'optimisme que és també una característica important que ha de tenir un mestre per a poder desenvolupar la seva tasca de forma correcta.
El joc lliure és l'activitat que defineix millor la infància, ja que és ben cert que els nens aprenen més jugant.
Cada dia és un canvi constant, un mestre ha de tenir passió per la seva feina perquè sense passió realment no arribaràs a cap lloc. Passió per educar, passió per la nostra futura feina de cada dia i passió per estimar als infants que tindrem. Hem de ser dialogants, hem de ser empàtics i saber-nos posar a la pell dels nens, a vegades també haurem de ser exigents, i també haurem de tenir molta paciència perquè a vegades segur que ens en farà falta una gran dosi. El mestre ha de ser un líder, ha de ser un exemple i algú que seguir per a tots els seus alumnes, s'ha de guanyar el seu respecte però a la vegada la seva confiança i la seva estima.
Sincerament aquest llibre m'està il·lusionant i motivant molt positivament en aquesta futura feina que dintre d'uns anys desempenyarem si tot va bé, realment ja pensava que era una feina molt especial però es que ara no hi tinc cap dubte que aquesta serà la meva feina, que l'agafaré amb moltes ganes i que estic segura que em farà ben feliç. Per finalitzar la meva reflexió voldria acabar amb una frase de Paulo Coelho.
"Un niño puede enseñar tres cosas a un adulto: a ponerse contento sin motivo, a estar siempre ocupado con algo y a saber exigir con todas sus fuerzas aquello que desea."
Primera part "Va de mestres".
A la nostra classe de seminari hem començat a llegir el llibre de Jaume Cela i d'en Juli Palou "Va de mestres", i a continuació faré la meva primera reflexió sobre la primera part d'aquest.
Aquest llibre és una carta als mestres que comencen una nova etapa de la seva vida, una etapa d'aprenentatge que els donarà molt més que qualsevol altre cosa, ja que com hem estat parlant.. Els mestres són els que realment poden canviar la societat d'avui en dia, transformant a les persones per tal de que siguin persones autònomes i amb forces per fer canvis en el món. Penso que tant en Jaume Cela com en Juli Palou són uns grans escriptors, i m'agradaria poder començar la meva reflexió amb una frase d'en Jaume Cela en un dels seus llibres infantils, "Quan vaig començar a fer de mestre, estava convençut que des de l’escola és podia canviar el món. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviaràs el món. I en aquest canvi tu també et transformaràs. Després vaig descobrir que des de l’escola poca cosa podem fer, però aquest desengany no ha significat mai que no doni importància al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important és també el paper que ells tenen en la meva."
L'intencionalitat principal d'aquest llibre és la de donar una sèrie de pautes als futurs mestres, de com hem de ser enfront als alumnes i els reptes que podrem trobar a les escoles, tant públiques com privades, en l'actualitat.
És un llibre que està escrit a partir de la pròpia experiència dels seus autors i que per tant és molt més real, és a dir, que el contingut ha estat viscut personalment per ells i que per tant mostren el seu aprenentatge a partir de les pràctiques i reptes que van haver de superar en el passat. Al estar escrit a partir de l'experiència, mostren els errors i el reptes que suposa el camí d'arribar a ser un mestre, dels perills que podem arribar a trobar ja que no tot es fàcil en aquesta vida, i de les sol·lucions que podriem adoptar. Ells a partir de la seva experiència han extret una sèrie de sol·lucions per tal de que el camí cap a ser un bon mestre sigui fàcil, i en el llibre ho mostren a partir d'una sèrie de recomanacions o suggeriments relacionats amb el comportament pedagògic i humà de les persones i poder arribar a desenvolupar la nostra feina i que aquesta sigui gratificant i ens faci feliços.
Com es pot veure al pròleg, on explica que els agradaria poder ser mestres fins a la seva jubilació, matisant que no es consideren en si mestres sinó que han fet de mestres o bé que han exercit de mestres.
Realment la feina d'educar avui en dia és realment apassionant, perquè hi ha sempre alguna cosa que et diu que encara queda molt que treballar i que és molt important que no decaiguis mai, que has de continuar treballant i lluitant pel futur de la societat que està a les nostres mans.
Trobo que el capítol "NO POT SER MESTRE QUI.." és un dels millors que he llegit fins al moment, ja que explica molt bé tot allò que no hauria de tenir un mestre en la seva persona a l'hora d'educar. Un mestre no pot creure mai que hi han persones superiors a altres, tampoc ho pot ser una persona que no es responsabilitzi de tots i cadascun dels seus alumnes, tampoc una persona que no confia en les habilitats que pot arribar a tenir un nen, tampoc pot ser mestre una persona que no veu necessari un futur més decent i just, i finalment tampoc ho pot ser una persona que quan hi ha alguna baralla no concep altra alternativa que l'exclusió. Aquests punts són bàsics, sincerament penso que una persona que complís un d'aquests requisits no seria mai un bon mestre, ja que davant de qualsevol cosa, el mestre ha de respectar al seu alumne i tractar a tothom de forma igual, ja que ningú és diferent, ni ningú mereix més que altres.
Cada capítol es diferencia dels altres perquè està format per un títol en el seu encapçalament. El fet de voler arribar a ser mestre quan sigui gran, ha sigut des de sempre per a mi una vocació més que en sí una professió. Des de ben petita deia que volia ser professora de nens petits, jugava amb els meus ninos i els posava a les cadires, jugava a les classes amb ells i per mi era el més divertit del món. A mesura que els anys van anar passant molts dels meus amics van canviar d'idea, deien que ja no volien ser el que deien, i jo seguia amb la meva idea, volia arribar a ser mestre i mireu-me ara, amb 18 anys estic estudiant per arribar a ser mestre d'Educació Infantil. Amb això vull dir que per a mi, el fet d'estudiar aquesta carrera, simbolitza per a mi molt més que el guanyar diners, per a mi estudiar això significa poder complir un dels meus somnis. Treballar dia rere dia amb els nens, formar part del seu aprenentatge diari, crear autonomia en la seva persona, inculcar valors i normes que els facin millors persones, realment és un nou món que tinc moltes ganes de aconseguir. Aprenent també que educar a un nen és essencialment ensenyar a que es valgui per ell mateix, tal com m'han ensenyat a mi des de ben petita.
Trobo també molt interessant el comentari que fan al capítol "NO TINGUIS POR DE TENIR POR", ja que realment, quan tinguem el títol a les mans se'ns obrirà un món ple d'incerteses, de camins desconeguts per recórrer i crec que no hem de tenir por, que hem d'afrontar qualsevol cosa que ens vingui a sobre i que no hem de deixar que aquesta possible por ens impedeixi que els altres puguin confiar en nosaltres. Destacant també que els mestres més tendres, aquells que es dediquen plenament als seus alumnes i que els estimen, són els que realment mai s'obliden.
Tots els nens s'han de veure recolzats pels seus majors han de tenir la seguretat tant racional com emocional de que els seus mestres els estimaran i que els entenen realment, que escolten els seus pensaments i les seves idees i que els prenen en compte. En relació a l'acollida dels nens, els autors destaquen dues pel·lícules, Gruppo di famiglia in un interno, de Luchino Visconti (Confidencias al nostre país) i Sostiene Pereira, de Roberto Faenza. Acollim a la persona de forma gratuita, li donem una oportunitat perquè realment creiem en ella, i això és un fet que marcarà per sempre tant al nen com a l'adult. L'escola, es podria dir que és la primera entrada al món per a un nen. Apareix també el tema de les famílies amb menys possibilitats econòmiques, nombrant la pel·lícula Ça commence aujourd'hui. Crec que la síntesi d'aquesta peli és un fet que cada vegada es dóna més i més en l'actualitat, i penso que la feina que realitza el mestre amb aquesta família és increïble, que la nostra futura feina es podria relacionar amb la d'un camperol, però que aquest sembrarà i sabrà el que recollirà i nosaltres sembrarem i realment no sabrem el que collirem. Finalitzant amb que un mestre mai s'ha de donar per vençut, mai ha de tirar la tovallola, i mai ha de deixar de creure en tot el que està fent.
La formació permanent d'una persona és una necessitat òbvia per a qualsevol professional, on el primer que s'ha de fer és millorar el grau de formació d'aquestes persones mencionades abans. També apareix el tema de que avui en dia hi ha una sèrie de perills relacionats amb l'especialització dins d'una mateixa carrera, ja que aquesta limita les funcions de ser mestre, que encara que una persona s'especialitzi en una tasca com és per exemple amb la música o l'educació física, això no significa que una altra persona no especialitzada pugui cantar a les seves classes o fer jocs relacionats amb l'educació física, ja que els continguts que hi han dins del currículum escolar actual no só especialitat de ningú.
"El mestre que es crema és el que no sap cap a on va.", apareix un to optimista en tot el text que crec que fa que el lector s'interessi tota l'estona en seguir la lectura, a més el vocabulari és molt senzill i fàcil de comprendre.
Per finalitzar la meva reflexió voldria incloïr que encara que el món es vagi desenvolupant cada vegada més, un professor mai podrà ser canviat per una màquina ja que la seva feina és irreemplaçable una abraçada o un petó ens diferencien de les màquines, i per tant encara que evolucionem encara més mai podrem ser substituïts per robots. Vull finalitzar amb una citació de la pàgina 21 que diu així, “No es tracta de ser el mestre més intel·ligent, ni el més simpàtic, no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser capdavanter de la innovació educativa. Es tracta,senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Cal dur a terme aquestes tres accions i, després, actuar en conseqüència, és a dir, alimentar-los quan convingui, fer-los les moixaines que siguin necessàries i parlar-los amb claredat, d’allò que val la pena aprendre. Res més.”
Aquest llibre és una carta als mestres que comencen una nova etapa de la seva vida, una etapa d'aprenentatge que els donarà molt més que qualsevol altre cosa, ja que com hem estat parlant.. Els mestres són els que realment poden canviar la societat d'avui en dia, transformant a les persones per tal de que siguin persones autònomes i amb forces per fer canvis en el món. Penso que tant en Jaume Cela com en Juli Palou són uns grans escriptors, i m'agradaria poder començar la meva reflexió amb una frase d'en Jaume Cela en un dels seus llibres infantils, "Quan vaig començar a fer de mestre, estava convençut que des de l’escola és podia canviar el món. Mounier era una de les meves lectures predilectes. Canvia el nen i la nena que tens al davant i canviaràs el món. I en aquest canvi tu també et transformaràs. Després vaig descobrir que des de l’escola poca cosa podem fer, però aquest desengany no ha significat mai que no doni importància al paper que tinc en la vida dels meus i de les meves alumnes, com important és també el paper que ells tenen en la meva."
L'intencionalitat principal d'aquest llibre és la de donar una sèrie de pautes als futurs mestres, de com hem de ser enfront als alumnes i els reptes que podrem trobar a les escoles, tant públiques com privades, en l'actualitat.
És un llibre que està escrit a partir de la pròpia experiència dels seus autors i que per tant és molt més real, és a dir, que el contingut ha estat viscut personalment per ells i que per tant mostren el seu aprenentatge a partir de les pràctiques i reptes que van haver de superar en el passat. Al estar escrit a partir de l'experiència, mostren els errors i el reptes que suposa el camí d'arribar a ser un mestre, dels perills que podem arribar a trobar ja que no tot es fàcil en aquesta vida, i de les sol·lucions que podriem adoptar. Ells a partir de la seva experiència han extret una sèrie de sol·lucions per tal de que el camí cap a ser un bon mestre sigui fàcil, i en el llibre ho mostren a partir d'una sèrie de recomanacions o suggeriments relacionats amb el comportament pedagògic i humà de les persones i poder arribar a desenvolupar la nostra feina i que aquesta sigui gratificant i ens faci feliços.
Com es pot veure al pròleg, on explica que els agradaria poder ser mestres fins a la seva jubilació, matisant que no es consideren en si mestres sinó que han fet de mestres o bé que han exercit de mestres.
Realment la feina d'educar avui en dia és realment apassionant, perquè hi ha sempre alguna cosa que et diu que encara queda molt que treballar i que és molt important que no decaiguis mai, que has de continuar treballant i lluitant pel futur de la societat que està a les nostres mans.
Trobo que el capítol "NO POT SER MESTRE QUI.." és un dels millors que he llegit fins al moment, ja que explica molt bé tot allò que no hauria de tenir un mestre en la seva persona a l'hora d'educar. Un mestre no pot creure mai que hi han persones superiors a altres, tampoc ho pot ser una persona que no es responsabilitzi de tots i cadascun dels seus alumnes, tampoc una persona que no confia en les habilitats que pot arribar a tenir un nen, tampoc pot ser mestre una persona que no veu necessari un futur més decent i just, i finalment tampoc ho pot ser una persona que quan hi ha alguna baralla no concep altra alternativa que l'exclusió. Aquests punts són bàsics, sincerament penso que una persona que complís un d'aquests requisits no seria mai un bon mestre, ja que davant de qualsevol cosa, el mestre ha de respectar al seu alumne i tractar a tothom de forma igual, ja que ningú és diferent, ni ningú mereix més que altres.
Cada capítol es diferencia dels altres perquè està format per un títol en el seu encapçalament. El fet de voler arribar a ser mestre quan sigui gran, ha sigut des de sempre per a mi una vocació més que en sí una professió. Des de ben petita deia que volia ser professora de nens petits, jugava amb els meus ninos i els posava a les cadires, jugava a les classes amb ells i per mi era el més divertit del món. A mesura que els anys van anar passant molts dels meus amics van canviar d'idea, deien que ja no volien ser el que deien, i jo seguia amb la meva idea, volia arribar a ser mestre i mireu-me ara, amb 18 anys estic estudiant per arribar a ser mestre d'Educació Infantil. Amb això vull dir que per a mi, el fet d'estudiar aquesta carrera, simbolitza per a mi molt més que el guanyar diners, per a mi estudiar això significa poder complir un dels meus somnis. Treballar dia rere dia amb els nens, formar part del seu aprenentatge diari, crear autonomia en la seva persona, inculcar valors i normes que els facin millors persones, realment és un nou món que tinc moltes ganes de aconseguir. Aprenent també que educar a un nen és essencialment ensenyar a que es valgui per ell mateix, tal com m'han ensenyat a mi des de ben petita.
Trobo també molt interessant el comentari que fan al capítol "NO TINGUIS POR DE TENIR POR", ja que realment, quan tinguem el títol a les mans se'ns obrirà un món ple d'incerteses, de camins desconeguts per recórrer i crec que no hem de tenir por, que hem d'afrontar qualsevol cosa que ens vingui a sobre i que no hem de deixar que aquesta possible por ens impedeixi que els altres puguin confiar en nosaltres. Destacant també que els mestres més tendres, aquells que es dediquen plenament als seus alumnes i que els estimen, són els que realment mai s'obliden.
Tots els nens s'han de veure recolzats pels seus majors han de tenir la seguretat tant racional com emocional de que els seus mestres els estimaran i que els entenen realment, que escolten els seus pensaments i les seves idees i que els prenen en compte. En relació a l'acollida dels nens, els autors destaquen dues pel·lícules, Gruppo di famiglia in un interno, de Luchino Visconti (Confidencias al nostre país) i Sostiene Pereira, de Roberto Faenza. Acollim a la persona de forma gratuita, li donem una oportunitat perquè realment creiem en ella, i això és un fet que marcarà per sempre tant al nen com a l'adult. L'escola, es podria dir que és la primera entrada al món per a un nen. Apareix també el tema de les famílies amb menys possibilitats econòmiques, nombrant la pel·lícula Ça commence aujourd'hui. Crec que la síntesi d'aquesta peli és un fet que cada vegada es dóna més i més en l'actualitat, i penso que la feina que realitza el mestre amb aquesta família és increïble, que la nostra futura feina es podria relacionar amb la d'un camperol, però que aquest sembrarà i sabrà el que recollirà i nosaltres sembrarem i realment no sabrem el que collirem. Finalitzant amb que un mestre mai s'ha de donar per vençut, mai ha de tirar la tovallola, i mai ha de deixar de creure en tot el que està fent.
La formació permanent d'una persona és una necessitat òbvia per a qualsevol professional, on el primer que s'ha de fer és millorar el grau de formació d'aquestes persones mencionades abans. També apareix el tema de que avui en dia hi ha una sèrie de perills relacionats amb l'especialització dins d'una mateixa carrera, ja que aquesta limita les funcions de ser mestre, que encara que una persona s'especialitzi en una tasca com és per exemple amb la música o l'educació física, això no significa que una altra persona no especialitzada pugui cantar a les seves classes o fer jocs relacionats amb l'educació física, ja que els continguts que hi han dins del currículum escolar actual no só especialitat de ningú.
"El mestre que es crema és el que no sap cap a on va.", apareix un to optimista en tot el text que crec que fa que el lector s'interessi tota l'estona en seguir la lectura, a més el vocabulari és molt senzill i fàcil de comprendre.
Per finalitzar la meva reflexió voldria incloïr que encara que el món es vagi desenvolupant cada vegada més, un professor mai podrà ser canviat per una màquina ja que la seva feina és irreemplaçable una abraçada o un petó ens diferencien de les màquines, i per tant encara que evolucionem encara més mai podrem ser substituïts per robots. Vull finalitzar amb una citació de la pàgina 21 que diu així, “No es tracta de ser el mestre més intel·ligent, ni el més simpàtic, no es tracta ni tan sols de pretendre arribar a ser capdavanter de la innovació educativa. Es tracta,senzillament, d’aprendre a fer tres accions ben concretes: mirar si quan arriben a l’escola porten l’esmorzar i la roba necessària, intuir si necessiten un petó a la galta i obrir el seu interès cap a les coses del nostre món. Cal dur a terme aquestes tres accions i, després, actuar en conseqüència, és a dir, alimentar-los quan convingui, fer-los les moixaines que siguin necessàries i parlar-los amb claredat, d’allò que val la pena aprendre. Res més.”
lunes, 2 de diciembre de 2013
Els mapes conceptuals.
A la passada sessió vam estar parlant sobre els mapes conceptuals. La sessió va tractar també sobre el Glogster.
Hem pogut veure que hi han alguns de molt emotius, altres que estan carregats d'imatges o de música, sincerament és un món que trobo molt interessant i que mai es pot saber per on et sortirà. És cert que Glogster a vegades va molt lent. La seva principal funció és la de fer pòsters multimedials.
A classe vam estar treballant sobre diferents opcions que realment vaig trobar molt interessants, ja que no havia treballat mai amb cap d'elles i la descoberta em va agradar molt.
La primera van ser els núvols de paraules com el cas del Wordle o també una pàgina web que aporta molta informació sobre els núvols de paraules i que trobo molt interessant, no solament el Wordle sinó també per exemple Tagxedo, Worditout o altres.
El següent punt que vam tractar van ser els pòsters digitals multimedials, treballant amb el Glogster.
Un altre punt van ser els taulers d'anuncis com és el cas de Padlet, que es tracta d'una eina en la qual no cal enregistrar-se per poder crear un nou suro, on es poden penjar diferents tipus de fitxers.
També vam conèixer els mapes mentals o els fluxogrames. Els mapes mentals són una eina que ens permet estructurar i organitzar el nostre pensament facilitant la nostra capacitat per a expressar les nostres idees, com el cas de Mindomo o Mindmeister. Els fluxogrames per altra banda són una eina que s'utilitza per representar procediments que et porten a resoldre una tasca, com per exepmle Gliffy.
Finalment vam parlar sobre els mapes conceptuals, els quals van ser creats per Joseph D. Novak. Per treballar amb aquests vam crear a partir del text del Dinar de Nadal un mapa conceptual a partir del programa CmapTools que s'havia de descarregar en el nostre ordinador. Quan vam començar a treballar amb aquesta nova eina sincerament em va semblar molt útil i ben fàcil d'utilitzar. A partir d'una paraula apareixien fletxes que enllaçaven altres paraules o conceptes, i que personalment trobo molt bé ja que no és gens complicat d'utilitzar. Per finalitzar la nostra feina amb els mapes conceptuals vam haver de desar el nostre mapa del Dinar de Nadal i el vam haver d'exportar com a document jpg. (imatge), i aquí teniu el meu treball amb el CmapTools i amb el Wordle.
Hem pogut veure que hi han alguns de molt emotius, altres que estan carregats d'imatges o de música, sincerament és un món que trobo molt interessant i que mai es pot saber per on et sortirà. És cert que Glogster a vegades va molt lent. La seva principal funció és la de fer pòsters multimedials.
A classe vam estar treballant sobre diferents opcions que realment vaig trobar molt interessants, ja que no havia treballat mai amb cap d'elles i la descoberta em va agradar molt.
La primera van ser els núvols de paraules com el cas del Wordle o també una pàgina web que aporta molta informació sobre els núvols de paraules i que trobo molt interessant, no solament el Wordle sinó també per exemple Tagxedo, Worditout o altres.
El següent punt que vam tractar van ser els pòsters digitals multimedials, treballant amb el Glogster.
Un altre punt van ser els taulers d'anuncis com és el cas de Padlet, que es tracta d'una eina en la qual no cal enregistrar-se per poder crear un nou suro, on es poden penjar diferents tipus de fitxers.
També vam conèixer els mapes mentals o els fluxogrames. Els mapes mentals són una eina que ens permet estructurar i organitzar el nostre pensament facilitant la nostra capacitat per a expressar les nostres idees, com el cas de Mindomo o Mindmeister. Els fluxogrames per altra banda són una eina que s'utilitza per representar procediments que et porten a resoldre una tasca, com per exepmle Gliffy.
Finalment vam parlar sobre els mapes conceptuals, els quals van ser creats per Joseph D. Novak. Per treballar amb aquests vam crear a partir del text del Dinar de Nadal un mapa conceptual a partir del programa CmapTools que s'havia de descarregar en el nostre ordinador. Quan vam començar a treballar amb aquesta nova eina sincerament em va semblar molt útil i ben fàcil d'utilitzar. A partir d'una paraula apareixien fletxes que enllaçaven altres paraules o conceptes, i que personalment trobo molt bé ja que no és gens complicat d'utilitzar. Per finalitzar la nostra feina amb els mapes conceptuals vam haver de desar el nostre mapa del Dinar de Nadal i el vam haver d'exportar com a document jpg. (imatge), i aquí teniu el meu treball amb el CmapTools i amb el Wordle.
Per finalitzar, dir que aquestes són eines que serveixen per transmetre més idees que no pas emocions ja que predominen els conceptes.
lunes, 25 de noviembre de 2013
Els 5 pilars de la Wikipédia.
A continuación us adjunto un text que he extret de la Viquipèdia, sobre els 5 pilars que la formen, ja que penso que és important que els coneguem.
| - La Viquipèdia és una enciclopèdia que incorpora elements de les enciclopèdies generals, i de les enciclopèdies especialitzades. La Viquipèdia no és un diccionari, ni una col·lecció de texts originals, ni un diari; hi ha altres projectes germans de Wikimedia per a aquests continguts. Tampoc és una màquina de propaganda, ni un servidor gratuït, ni un proveïdor d'espai web, ni un conjunt de pàgines d'autopromoció, ni un experiment sobre l'anarquia o la democràcia, ni un directori d'enllaços, ni un lloc per a expressar opinions, experiències o arguments; el propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo. |
- La Viquipèdia cerca el "punt de vista neutral", és a dir, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic. Això requereix oferir la informació des de tots els angles possibles, presentar cada punt de vista de forma precisa, dotar de context els articles perquè els lectors comprenguin totes les visions, i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se sempre que sigui possible, especialment en qüestions polèmiques, però, d'altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l'article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s'intentarà resoldre la disputa amb calma.
|
| - La Viquipèdia és de contingut lliure, de manera que tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Respecteu els drets dels autors que no volen que sigui d'aquesta manera. Cal que accepteu que alliberant la vostra col·laboració podrà ser modificada i redistribuïda. |
| - La Viquipèdia segueix unes normes d'etiqueta. Respecteu els vostres companys viquipedistes fins i tot quan no compartiu les seves opinions. Comporteu-vos civilitzadament. Eviteu els atacs personals i les generalitzacions quan es crispin els ànims; eviteu les guerres d'edicions; recordeu que hi ha aproximadament 416.000 articles a la Viquipèdia en català per a treballar. Actueu amb bona fe, sense sabotejar la Viquipèdia per enfortir els vostres arguments. No utilitzeu titelles per actuar malament o per evitar les polítiques. |
| - La Viquipèdia no té normes inamovibles més enllà d'aquests cinc principis generals. Llanceu-vos-hi!, perquè la gràcia d'editar és que, encara que es persegueix, no es requereix la perfecció. I no tingueu por de canviar res. Totes les versions anteriors dels articles estan guardades; no hi ha forma que pugueu espatllar per accident la Viquipèdia o destruir el seu contingut irremeiablement. Per això mateix recordeu: tot allò que escriviu aquí passarà a la posteritat… |
lunes, 18 de noviembre de 2013
Les PDI en un Scoop.it
Dins de la nostra setmana reflexiva a la Universitat, el divendres 15 de Novembre vam tenir una conferència a l'auditori sobre les PDI a l'aula. La nostra feina era entrar al Twitter i amb el hashtag de #gitic13 fer tweets sobre la conferència i les nostres opinions sobre els temes tractats. He pogut veure com molta gent va fer hashtags sobre la conferència com podreu veure a les següents captures de pantalla del Twitter.
També vam haver de crear un nou Scoop al nostre compte que ens vam fer a la pàgina de Scoop.it que tractés sobre temes relacionats amb les Pissarres Digitals Interactives (PDI) a les aules avui en dia.
Per finalitzar us deixo el link del meu Scoop: PDI a l'aula.
Per finalitzar us deixo el link del meu Scoop: PDI a l'aula.
martes, 5 de noviembre de 2013
Google sites.
Podem dir que Google Sites és una eina que reuneix moltes qualitats, i en podríem destacar les següents:
• La seva facilitat d'ús
• Construir un lloc web a la nostra mida
• Construir un lloc web en funció de les nostres necessitats i desitjos
• Crear llocs webs col·laboratius
• Mantenir informació permanent actualitzada al nostre espai web
• Compartir documents i arxius de tot tipus.
Les webs creades amb aquesta eina poden adaptar-se a moltes situacions i necessitats, un dels aspectes més interessants és que funciona com un Wiki. Podem afegir si volem un senzill sistema d'anuncis amb l'estructura de blog. En definitiva virtuts no li falten per consagrar-se com una bona alternativa de disseny web a tenir en compte.
Els principals pasos que cal seguir per crear un nou Google Sites són:
1- Accediu al Google amb la següent adreça: http://sites.google.com i apareixerà la finestra que veieu a continuació, on haureu de crear un nou compte si encara no disposeu d'ell.
2- Una vegada hem entrat al nostre compte apareixerà el botó "Crea un lloc nou", i haurem de clicar a sobre per poder crear la nova pàgina, on aniran sortint una sèrie de punts que haurem d'anar escollint en quant a la plantilla i la privacitat de la pàgina entre altres.
• La seva facilitat d'ús
• Construir un lloc web a la nostra mida
• Construir un lloc web en funció de les nostres necessitats i desitjos
• Crear llocs webs col·laboratius
• Mantenir informació permanent actualitzada al nostre espai web
• Compartir documents i arxius de tot tipus.
Les webs creades amb aquesta eina poden adaptar-se a moltes situacions i necessitats, un dels aspectes més interessants és que funciona com un Wiki. Podem afegir si volem un senzill sistema d'anuncis amb l'estructura de blog. En definitiva virtuts no li falten per consagrar-se com una bona alternativa de disseny web a tenir en compte.
Els principals pasos que cal seguir per crear un nou Google Sites són:
1- Accediu al Google amb la següent adreça: http://sites.google.com i apareixerà la finestra que veieu a continuació, on haureu de crear un nou compte si encara no disposeu d'ell.
3- Aquest serà l'últim pas per a poder crear el nostre lloc, una vegada haguem clicat ja tindrem la nostra pàgina de Google Sites i ja podrem començar a compartir les nostres idees i pensaments amb els altres.
Per finalitzar, deixaré una captura de pantalla del nostre google sites creat amb les meves companyes Paola i Mari Carmen, anomenat Metropolitan Style, un lloc de moda ple de novetats i d'activitats relacionades amb la moda.
Wiki.
Dins del grup classe vam estar parlant sobre el tema dels Wikis a partir de la lectura que teniem al Suro de GTIC, i vam dir una sèrie de característiques que composen aquestes pàgines que a continuació us deixaré:
A partir d'un full en blanc és pot anar desenvolupant, es poden anar creant links, editant pàgines.. La Wikipédia treballa com un Wiki, on tothom pot editar, guardar i fer links i és també online. Els Wikis són considerats flexibles.
Tothom pot editar el contingut del Wiki. Es poden posar tota mena de gadgets, es poden posar calendaris, tota la informació que vulguis..
Els Wikis són molt textuals, per exemple varies escoles han creat històries i contes col·laboratius. S'assembla bastant al Google Drive en relació amb que sigui molt textual. En un Wiki, és molt important construir consensos.
Wiki: Aplicació online, pàgina web que ens deixa introduir continguts, editar, crear blogs..
El contingut d'un Wiki és dinàmic ja que el trobem en constant canvi, tan a revisió com a actualització. En els Wikis, els continguts s'estructuren per pàgines, que són indexades en el menú de navegació lateral. També és temporal, ja que pateix constants canvis, les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts.
Els links serveixen per crear l'estructura del blog. Els botons més importants d'aquesta pàgina són "Edita" i "Desa".
A partir de la pàgina Vimeo.com, he trobat un petit tutorial sobre com crear un Wiki en Wikispaces i que espero que us sigui d'ajuda ja que crec que és bastant interessant.
Crear un Wiki en Wikispaces
En la passada classe en Jordi ens va demanar que creéssim un Wiki a Wikispaces, hauriem de registrar-nos com a nous usuaris i en grups de 5 persones hauriem de fer una pàgina que tractés sobre temes que ens agradessin i compartir-la entre nosaltres per poder editar-la conjuntament, ja que una de les seves principals característiques és que tothom ho pot editar i també a la vegada.
A continuació us deixaré escrit els passos que cal seguir per crear un nou compte.
1- El primer pas per crear un Wiki és anar a la pàgina principal de Wikispaces i registrar-se en el sistema.
Wikispaces ens proporciona escollir entre tres permisos per poder accedir-hi:
-Públic: Qualsevol usuari, també persones anònimes, pot veure i editar les pàgines.
-Protegit: Qualsevol persona pot veure les pàgines, però només els usuaris que són membres de l'espai poden editar les pàgines.
-Privat: Les pàgines només poden ser vistes i modificades pels membres del Wiki.
Una vegada creada la nostra nova pàgina, ja podrem començar a editar-la i a utilitzar les diferents opcions que ens proporciona aquesta.
Una vegada vam aprendre a utilitzar aquesta nova eina de treball en grup, la nostra feina va ser ben fàcil, vam haver de seguir una sèrie de punts que el professor ens va demanar:
1. Crear un compte de Wikispaces.
2. Crear un Wiki a partir del nou compte.
3. Compartir el Wiki amb els companys del grup.
4. Es podria penjar al blog però no és obligatori.
Per començar vam clicar a "Modifica" i seguidament vam afegir l'apartat "Tipus de llibertat" ja que vam veure que aquesta informació no estava afegida i la vam trobar interessant i necessària.
Després d'afegir-la vam posar l'enllaç d'on havíem extret la informació amb la opció "Insert" i "Referència" tot i que abans de fer aquest pas calia fer una "Inclusió" a la part de "Referències" per que la informació que havíem afegit ens portès a l'apartat de "Referències" directament.
A partir d'un full en blanc és pot anar desenvolupant, es poden anar creant links, editant pàgines.. La Wikipédia treballa com un Wiki, on tothom pot editar, guardar i fer links i és també online. Els Wikis són considerats flexibles.
Tothom pot editar el contingut del Wiki. Es poden posar tota mena de gadgets, es poden posar calendaris, tota la informació que vulguis..
Els Wikis són molt textuals, per exemple varies escoles han creat històries i contes col·laboratius. S'assembla bastant al Google Drive en relació amb que sigui molt textual. En un Wiki, és molt important construir consensos.
Wiki: Aplicació online, pàgina web que ens deixa introduir continguts, editar, crear blogs..
El contingut d'un Wiki és dinàmic ja que el trobem en constant canvi, tan a revisió com a actualització. En els Wikis, els continguts s'estructuren per pàgines, que són indexades en el menú de navegació lateral. També és temporal, ja que pateix constants canvis, les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts.
Els links serveixen per crear l'estructura del blog. Els botons més importants d'aquesta pàgina són "Edita" i "Desa".
A partir de la pàgina Vimeo.com, he trobat un petit tutorial sobre com crear un Wiki en Wikispaces i que espero que us sigui d'ajuda ja que crec que és bastant interessant.
Crear un Wiki en Wikispaces
En la passada classe en Jordi ens va demanar que creéssim un Wiki a Wikispaces, hauriem de registrar-nos com a nous usuaris i en grups de 5 persones hauriem de fer una pàgina que tractés sobre temes que ens agradessin i compartir-la entre nosaltres per poder editar-la conjuntament, ja que una de les seves principals característiques és que tothom ho pot editar i també a la vegada.
A continuació us deixaré escrit els passos que cal seguir per crear un nou compte.
1- El primer pas per crear un Wiki és anar a la pàgina principal de Wikispaces i registrar-se en el sistema.
Wikispaces ens proporciona escollir entre tres permisos per poder accedir-hi:
-Públic: Qualsevol usuari, també persones anònimes, pot veure i editar les pàgines.
-Protegit: Qualsevol persona pot veure les pàgines, però només els usuaris que són membres de l'espai poden editar les pàgines.
-Privat: Les pàgines només poden ser vistes i modificades pels membres del Wiki.
Per començar a crear una nova pàgina haurem d'anar al menú lateral i clicar a la pestanya anomenada "Nova pàgina".
Una vegada vam aprendre a utilitzar aquesta nova eina de treball en grup, la nostra feina va ser ben fàcil, vam haver de seguir una sèrie de punts que el professor ens va demanar:
1. Crear un compte de Wikispaces.
2. Crear un Wiki a partir del nou compte.
3. Compartir el Wiki amb els companys del grup.
4. Es podria penjar al blog però no és obligatori.
Per començar vam clicar a "Modifica" i seguidament vam afegir l'apartat "Tipus de llibertat" ja que vam veure que aquesta informació no estava afegida i la vam trobar interessant i necessària.
lunes, 28 de octubre de 2013
Els Powerpoints.
En la classe d'avui hem estat parlant sobre el dòssier que tractava sobre els Powerpoints, amb el títol de PREPARA’T UN “POWERPOINT” PER A LES TEVES CLASSES PERÒ NO L’ENSENYIS ALS TEUS ALUMNES. 12 PROPOSTES D’ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT.
Els Powerpoints d'us creatiu ajuden a intervenir en classe i a comentar-los de forma conjunta i els tradicionals serveixen per transmetre els coneixements adquirits.
Hem après el significat de llorigó, que es tracta d'una trampa en algun dels elements de la diapositiva. També a ficar accions en una presentació de Powerpoint, que s'apliquen s'obre objectes. Selecciones l'objecte i cliques a "insertar acción" i són com una mena d'enllaços per ficar diapositives noves dins d'altres, com per exemple pots fer enllaços d'altres presentacions. També hem parlat sobre les transicions entre diapositives i les animacions.
A continuació us deixo un vídeo del Youtube sobre com fer una presentació de Powerpoint que espero que us serveixi.
Els Powerpoints d'us creatiu ajuden a intervenir en classe i a comentar-los de forma conjunta i els tradicionals serveixen per transmetre els coneixements adquirits.
Hem après el significat de llorigó, que es tracta d'una trampa en algun dels elements de la diapositiva. També a ficar accions en una presentació de Powerpoint, que s'apliquen s'obre objectes. Selecciones l'objecte i cliques a "insertar acción" i són com una mena d'enllaços per ficar diapositives noves dins d'altres, com per exemple pots fer enllaços d'altres presentacions. També hem parlat sobre les transicions entre diapositives i les animacions.
A continuació us deixo un vídeo del Youtube sobre com fer una presentació de Powerpoint que espero que us serveixi.
PREZI.
Segons la informació que he trobat a Internet, Prezi és un programa de prestacions que ens permet explorar i compartir idees sobre un llenç totalment en blanc. Es distingeix d'altres programes pel fet de que té una interfície d'usuari amb zoom que permet apropar o allunyar les imatges i text com cadascú vulgui. Prezi s'utilitza com a plataforma de pont entre la informació lineal i la no lineal, i com una einda de presentació d'intercanvi d'idees, ja sigui de forma lliure o be estructurada. El text, les imatges, els vídeos i altres mitjans de presentació es col·loquen sobre el llenç, i es poden agrupar en frames. Un frame és un marc, i els utilitzarem per crear la nostra diapositiva.
Per seleccionar una foto o algun frame que haguem escrit amb un text, utilitzarem un petit requadre que té dibuixat un llapis, i quan tinguem escollit el que voldrem incloïr haurem de buscar una petita rodona que té dibuixada un "+" i haurem de veure que surti un número que mostrarà l'ordre de les imatges que sortiran.
Tens un espai en blanc i tu hi pots posar tot el que vulguis. Per utilitzar-ho s'ha de moure la rodeta del ratolí de l'ordinador.
També es pot tenir una música de fons. Si insereixes una imatge girada, el programa la canvia sol.
Es guarda sol, encara que igualment el pots guardar tu el teu document.
Finalment us deixo una captura de pantalla del meu Prezi, i posaré també al meu blog el meu Prezi sobre els animals.
Tens un espai en blanc i tu hi pots posar tot el que vulguis. Per utilitzar-ho s'ha de moure la rodeta del ratolí de l'ordinador.
També es pot tenir una música de fons. Si insereixes una imatge girada, el programa la canvia sol.
Es guarda sol, encara que igualment el pots guardar tu el teu document.
Vídeo, tutorial de com utilitzar Prezi.
Llibre: "Vídeo y Educación" Joan Ferrés
Vam estar parlant sobre el llibre de Joan Ferrés que es titula "Vídeo y Educación" i vam reflexionar sobre aquest. Vam arribar a la conclusió de que existeixen dos hemisferis, un és l'esquerre i l'altre és el dret.
L'hemisferi esquerre és l'encarregat de controlar tota la part dreta del cos. La lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica i la classificació. Controla l'abstracció, i és també anomenat hemisferi intel·lectual.
L'hemisferi dret és l'encarregat de controlar tota la part esquerra del cos. Reconeixement de rostres, reconstrucció de conjunts, dimensions artístiques i simbòliques. Controla la síntesi, és l'anomenat hemisferi emocional.
En la pàgina 25 del llibre apareixia el títol "UN NUEVO MODO DE CONOCER". Es poden diferenciar diferents apartats.
"Llegir un text" - Hem de reconèixer els caràcters i les paraules, anàlisi gramatical i anàlisi lògic. El procés es desenvolupa en el temps. Es tracta d'una operació analítica, racional, precisa.
"Mirar la foto" - És diferent al fet de llegir un text, mirar una fotografia és una operació global, més sintètica i primària.
També vam llegir que en l'actualitat hi ha un nou llenguatge, que és l'anomenat audiovisual.
Llegir un text provoca una sèrie de reaccions, que són: Imatge - Idees - Emoció
Mirar una imatge o veure un vídeo provoca també una sèrie de reaccions, que són: Imatge - Emoció - Idees
L'hemisferi esquerre és l'encarregat de controlar tota la part dreta del cos. La lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica i la classificació. Controla l'abstracció, i és també anomenat hemisferi intel·lectual.
L'hemisferi dret és l'encarregat de controlar tota la part esquerra del cos. Reconeixement de rostres, reconstrucció de conjunts, dimensions artístiques i simbòliques. Controla la síntesi, és l'anomenat hemisferi emocional.
En la pàgina 25 del llibre apareixia el títol "UN NUEVO MODO DE CONOCER". Es poden diferenciar diferents apartats.
"Llegir un text" - Hem de reconèixer els caràcters i les paraules, anàlisi gramatical i anàlisi lògic. El procés es desenvolupa en el temps. Es tracta d'una operació analítica, racional, precisa.
"Mirar la foto" - És diferent al fet de llegir un text, mirar una fotografia és una operació global, més sintètica i primària.
També vam llegir que en l'actualitat hi ha un nou llenguatge, que és l'anomenat audiovisual.
Llegir un text provoca una sèrie de reaccions, que són: Imatge - Idees - Emoció
Mirar una imatge o veure un vídeo provoca també una sèrie de reaccions, que són: Imatge - Emoció - Idees
domingo, 13 de octubre de 2013
Llicencia Creative Commons.
En la passada classe vam aprendre què era una Llicencia Creative Commons i anant a la pàgina de Creative Commons vam copiar el codi HTML i mitjançant un nou gadget hem demostrat que el nostre blog té una Llicencia Creative Commons i que per tant la gent que vulgui entrar al nostre blog i copiar alguna imatge o algun dels nostres texts doncs ho podrà fer sense cap problema. Si algú posa un text o una imatge a Internet i no posa res del Copyright, la Llei diu que no es pot copiar.
Una Llicencia Creative Commons té diferents característiques, pots copiar, distribuir i fer un remix amb la foto, però per contra no pots atribuir la imatge com a teva i no pots tampoc fer-ne un ús comercial. A continuació posaré dues captures de pantalla sobre les característiques d'aquesta llicencia.
.jpg)
Com posar una Llicencia Creative Commons al nostre blog:
1- Entrar a la pàgina creativecommons.org
2- Anar a la pestanya License i clicar a Choose a License.
3- Quan has entrat en la pestanya verda de Choose a License, hauràs de clicar a la tercera pestanya que té el títol de ¿Tienes una página web?, hauràs de copiar el codi embed, entrar al blog i posant un nou gadget i copiant el codi sortirà al teu perfil en el blog.
També vam estar parlant sobre diferents pàgines que podiem trobar a Internet, pàgines interessants per a poder-les utilitzar.
Pàgines de buscar fotos: Flickr, Wikimedia Commons, Tumblr..
Una pàgina per buscar vídeos on tots són Creative Commons: Vimeo.
Pàgina de buscar música: Jamendo.com
La cultura lliure es tracta d'un moviment de la societat actual que s'encarrega de promoure la elaboració i la difusió cultural amb uns principis més amplis que els establerts a les legislacions vigents actuals.
Una Llicencia Creative Commons té diferents característiques, pots copiar, distribuir i fer un remix amb la foto, però per contra no pots atribuir la imatge com a teva i no pots tampoc fer-ne un ús comercial. A continuació posaré dues captures de pantalla sobre les característiques d'aquesta llicencia.
Com posar una Llicencia Creative Commons al nostre blog:
1- Entrar a la pàgina creativecommons.org
2- Anar a la pestanya License i clicar a Choose a License.
3- Quan has entrat en la pestanya verda de Choose a License, hauràs de clicar a la tercera pestanya que té el títol de ¿Tienes una página web?, hauràs de copiar el codi embed, entrar al blog i posant un nou gadget i copiant el codi sortirà al teu perfil en el blog.
Podem trobar també el lloc web Copyleft, que ens permet copiar tot el contingut de l'obra sense cap tipus de restricció. És una llicència lliure.
Existeixen dos tipus de software per saber si pots copiar arxius o no. El primer és el lliure (programari propietat de tots), i el segon el privat (programari de propietat individual).
Pàgines de buscar fotos: Flickr, Wikimedia Commons, Tumblr..
Una pàgina per buscar vídeos on tots són Creative Commons: Vimeo.
Pàgina de buscar música: Jamendo.com
La cultura lliure es tracta d'un moviment de la societat actual que s'encarrega de promoure la elaboració i la difusió cultural amb uns principis més amplis que els establerts a les legislacions vigents actuals.
lunes, 7 de octubre de 2013
Editor de vídeos del Youtube.
L'altre dia vam aprendre a editar vídeos i també a incloure efectes, textos i arxius musicals. El seu funcionament és ben fàcil, i ara us explicaré més o menys el procés de muntatge. Primer haurem d'entrar al nostre compte de Youtube i a la dreta d'on surt la pestanya de buscar els vídeos que vulguem veure, apareix una pestanya que diu Upload i una petita fletxa que apareix al seu costat, o bé entrant directament a la pàgina web www.youtube.com/testtube i clicant a l'editor de vídeos.
Una vegada hem entrat a l'editor de vídeos, veurem que aquest consta de tres parts:
- Pestanyes de vídeo i audio: A la pestanya "Mis vídeos" podrem buscar i veure vídeos que haguem fet anteriorment i que hagin estat editats i pujats per nosaltres mateixos.
També podem trobar la pestanya "Audio" on apareixen moltes cançons de compositors molt diversos. Per poder trobar més fàcilment una cançó pots utilitzar els filtres "Género" i "Artista".
- Storyboard: És una espècie de línia del temps on hauràs de posar els vídeos i l'audi que vulguis utilitzar per crear el teu vídeo.
- Finestra de visualització: És on pots veure en tot moment el resultat del muntatge del teu nou vídeo clicant a la pestanya "Play". També té una part en blanc on podràs posar un títol al teu nou projecte.
Per tal de poder tallar el teu vídeo si ho desitges primer hauràs de seleccionar de la pestanya "Mis vídeos" aquell que vulguis retallar. A continuació hauràs d'anyadir-lo al "Storyboard", arrastrant aquest directament al Storyboard o fent clic a la pestanya "+" que està situada a la cantonada superior dreta de cada vídeo. Quan el teu vídeo estigui dins del "Storyboard" hauràs de posar el cursor sobre ell, veuràs unes tisores i hauràs de fer clic sobre elles, on apareixerà la finestra "Edit Clip". Amb els cursos podràs seleccionar la quantitat de vídeo que vulguis retallar, i quan acabis hauràs de fer clic en la pestanya "Save", finalitzant com vulguis el teu vídeo.
En el nostre procés d'aprenentatge vam gravar uns vídeos i els vam ajuntar tots en l'editor del Youtube, a l'hora de crear el vídeo final vam tenir una sèrie de problemes amb la música i al final no s'escoltava, per això vam decidir ficar només un arxiu musical.
Finalment hem pogut acabar el vídeo i a continuació us deixo el vídeo realitzat amb la meva companya Mari Carmen Muñoz.
Com enganxar un vídeo en una entrada del blog.
Pas 1 : Dins de la pàgina on està el vídeo, has de buscar l'opció d'Insereix, i allà sortirà el codi embed que hauràs de copiar.
Pas 2: Vas a l'entrada que estàs escrivint, i en comptes de l'opció Redacta, agafes la que posa codi HTML .
Pas 3: Un cop estàs en HTML, el que has de fer és col·locar el cursor on vulguis que aparegui el vídeo i enganxar el codi embed abans copiat.
Una vegada hem entrat a l'editor de vídeos, veurem que aquest consta de tres parts:
- Pestanyes de vídeo i audio: A la pestanya "Mis vídeos" podrem buscar i veure vídeos que haguem fet anteriorment i que hagin estat editats i pujats per nosaltres mateixos.
També podem trobar la pestanya "Audio" on apareixen moltes cançons de compositors molt diversos. Per poder trobar més fàcilment una cançó pots utilitzar els filtres "Género" i "Artista".
- Storyboard: És una espècie de línia del temps on hauràs de posar els vídeos i l'audi que vulguis utilitzar per crear el teu vídeo.
- Finestra de visualització: És on pots veure en tot moment el resultat del muntatge del teu nou vídeo clicant a la pestanya "Play". També té una part en blanc on podràs posar un títol al teu nou projecte.
Per tal de poder tallar el teu vídeo si ho desitges primer hauràs de seleccionar de la pestanya "Mis vídeos" aquell que vulguis retallar. A continuació hauràs d'anyadir-lo al "Storyboard", arrastrant aquest directament al Storyboard o fent clic a la pestanya "+" que està situada a la cantonada superior dreta de cada vídeo. Quan el teu vídeo estigui dins del "Storyboard" hauràs de posar el cursor sobre ell, veuràs unes tisores i hauràs de fer clic sobre elles, on apareixerà la finestra "Edit Clip". Amb els cursos podràs seleccionar la quantitat de vídeo que vulguis retallar, i quan acabis hauràs de fer clic en la pestanya "Save", finalitzant com vulguis el teu vídeo.
En el nostre procés d'aprenentatge vam gravar uns vídeos i els vam ajuntar tots en l'editor del Youtube, a l'hora de crear el vídeo final vam tenir una sèrie de problemes amb la música i al final no s'escoltava, per això vam decidir ficar només un arxiu musical.
Finalment hem pogut acabar el vídeo i a continuació us deixo el vídeo realitzat amb la meva companya Mari Carmen Muñoz.
Com enganxar un vídeo en una entrada del blog.
Pas 1 : Dins de la pàgina on està el vídeo, has de buscar l'opció d'Insereix, i allà sortirà el codi embed que hauràs de copiar.
Pas 2: Vas a l'entrada que estàs escrivint, i en comptes de l'opció Redacta, agafes la que posa codi HTML .
Pas 3: Un cop estàs en HTML, el que has de fer és col·locar el cursor on vulguis que aparegui el vídeo i enganxar el codi embed abans copiat.
martes, 1 de octubre de 2013
Frêre Jacques.
A la passada classe de música vam crear un compte a la pàgina web Noteflight, i vam crear una nova partitura anomenada Frêre Jacques. Vam aprendre on estaven totes les notes i a partir de l'ajuda de l'Antoni vam fer la partitura i vam incloure les notes musicals, els instruments, la lletra i els diferents elements necessaris per composar la cançó.
lunes, 30 de septiembre de 2013
Netvibes.
Hem accedit a la pàgina de Netvibes i hem creat un nou compte. Crec que ès una molt bona forma de tenir ben organitzada la nostra feina i també fa més fàcil que tothom pugui accedir a la meva informació i a la meva feina. Dins de la meva pàgina de Netvibes he volgut incloïr la pestanya del meu compte de Gmail, del Facebook, del Youtube i altres pestanyes com el Wordpress i el temps dia a dia.
Us deixo un vídeo del Youtube sobre com importar un escriptori a Netvibes i un altre de la pàgina de Vimeo.
Us deixo un vídeo del Youtube sobre com importar un escriptori a Netvibes i un altre de la pàgina de Vimeo.
Nou compte de Scoop.it.
En la pasada classe vam aprendre una sèrie de coses noves per poder-les aplicar al nostre blog. Hem après a enllaçar una página al nostre blog, i a insertar gadgets per endreçar el nostre propi blog i alhora incloure nous elemnts que facilitin la recerca de les nostres activitats. Hem après a incloure un gadget anomenat (HTML/ JavaScript), també una recomanació d'adreçes que apareix amb el nom de (Páginas), també l'anomenat (Feed) que és per a qualsevol web amb canal RSS. El nostre canal RSS apareixerà a (Enlaces de suscripción) el que posa subscriu-te al meu blog. Finalment vam afegir marcadors per guardar les pàgines que ens agradin i una classificació per carpetes, i un enllaç tot ple d'informacions sobre Educació del diari el País.
I aquí us deixo el meu compte de Scoop.it.
I aquí us deixo el meu compte de Scoop.it.
miércoles, 25 de septiembre de 2013
Les webquests.
Hem après a penjar un vídeo al blog d'una pàgina web i també què és una webquest i per a què serveix.
Una webquest és una proposta didàctica que ens serveix de recerca i que utilitza recursos d'Internet. Serveix per poder desenvolupar les competències bàsiques, el treball de forma cooperativa i la responsabilitat de forma individual. És una pàgina que proposa a la gent una història per poder aconseguir informació en pàgines concretes d'Internet, agafant conclusions amb el treball cooperatiu.
Les webquests es basen en que els alumnes puguin construir el seu coneixement propi a partir dels coneixements que tenien abans. És una activitat de recerca guiada per la xarxa.
Una webquest és una proposta didàctica que ens serveix de recerca i que utilitza recursos d'Internet. Serveix per poder desenvolupar les competències bàsiques, el treball de forma cooperativa i la responsabilitat de forma individual. És una pàgina que proposa a la gent una història per poder aconseguir informació en pàgines concretes d'Internet, agafant conclusions amb el treball cooperatiu.
Les webquests es basen en que els alumnes puguin construir el seu coneixement propi a partir dels coneixements que tenien abans. És una activitat de recerca guiada per la xarxa.
Segona sessió de GTIC.
La nostra segona sessió va tractar sobre el google drive,ens vam posar en grups i vam haver de fer una presentació. A continuació publicaré la nostra feina global, i aquesta experiència de treballar amb el google drive. Hem après a crear un document, una presentació i un formulari.
domingo, 22 de septiembre de 2013
Primera entrada.
Avui he començat el meu primer blog universitari a la classe de GTIC, em dic Carla Martos i tinc 18 anys. Tinc moltes ganes de començar aquest blog i poder explicar les coses que fem a classe, i també alguna vegada parlar sobre altres assignatures.
En la primera sessió vam estar veient un vídeo sobre els blogs, vam aprendre que un blog és una pàgina web on podem publicar notícies i que tothom ho pot llegir. També vam aprendre que el blog s'organitza per entrades, que podem escriure comentaris, i que podem citar i linkar. Abans al segle XX només tenien blogs els professionals que eren periodistes que escrivien per als diaris i que ara al segle XXI pot escriure qualsevol un blog. Per finalitzar la meva primera entrada m'agradaria incloïr que tinc moltes ganes de continuar el meu blog ja que penso que és molt interessant explicar les nostres experiències en format digital.
En la primera sessió vam estar veient un vídeo sobre els blogs, vam aprendre que un blog és una pàgina web on podem publicar notícies i que tothom ho pot llegir. També vam aprendre que el blog s'organitza per entrades, que podem escriure comentaris, i que podem citar i linkar. Abans al segle XX només tenien blogs els professionals que eren periodistes que escrivien per als diaris i que ara al segle XXI pot escriure qualsevol un blog. Per finalitzar la meva primera entrada m'agradaria incloïr que tinc moltes ganes de continuar el meu blog ja que penso que és molt interessant explicar les nostres experiències en format digital.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)